Pràcti­ca­ment sense fer soroll, perquè les seves inter­ven­ci­ons no entren tant direc­ta­ment pels ulls com ho poden fer les de Riquelme en l’aspecte ofen­siu o les d’Oriol Romeu en l’aspecte defen­siu, però Vik­tor Tsy­gankov s’està con­ver­tint en una peça clau d’aquest Girona de Míchel Sánchez. L’extrem ucraïnès, que ningú ha d’obli­dar que con­ti­nua amb el seu procés d’adap­tació lògic tenint en compte que encara no domina ni l’idi­oma, va enca­de­nar ahir la cin­quena titu­la­ri­tat i va ser pro­vi­den­cial perquè el Girona pogués aca­bar fent una mica de justícia empa­tant el par­tit, ja que amb un doblet va ser l’encar­re­gat d’igua­lar el mar­ca­dor les dues vega­des en què el Rayo Valle­cano es va avançar. Dos gols que s’afe­gei­xen al seu compte, que ja s’enfila fins als tres. A més, Tsy­gankov ha repar­tit tres assistències. És a dir, l’ucraïnès ha par­ti­ci­pat en sis gols en els set par­tits que ha dis­pu­tat, tenint en compte que en els dos pri­mers només va jugar dues esto­ne­tes. Les xifres són espec­ta­cu­lars, ja que des del seu debut el pas­sat 5 de febrer no hi ha cap juga­dor de la lliga que hagi par­ti­ci­pat en més gols que ell i només el davan­ter del Getafe Enes Ünal l’iguala.

Des de la seva arri­bada a Mon­ti­livi el club i els que més l’havien vist jugar havien des­ta­cat d’ell la seva capa­ci­tat gole­ja­dora. El fet és que com a blanc-i-ver­mell no ha dis­po­sat de grans oca­si­ons per aca­bar juga­des, però ahir va demos­trar a la per­fecció tenir un olfacte més propi d’un davan­ter cen­tre que d’un extrem. I és que quan pit­jor pin­ta­ven les coses Tsy­gankov va aparèixer a l’àrea en dues oca­si­ons per superar Dimi­tri­evski. Pri­mer en el minut 29, apa­rei­xent a la fron­tal de l’àrea petita per bus­car una cen­trada de Riquelme que va aca­bar al cap de Taty, però l’ucraïnès, abso­lu­ta­ment sol, va poder apro­fi­tar el rebot per mar­car pràcti­ca­ment a pler l’1-1. Ja en la segona part Tsy­gankov va bus­car la mateixa posició de rema­tada, i en aquesta ocasió la cen­trada de Javi Hernández sí que el va tro­bar. Abso­lu­ta­ment sol, un cop més, pel bon des­mar­catge, en va fer prou amb una rema­tada sub­til i col·locat al pri­mer toc amb el peu esquerre per mar­car el 2-2 (52’).

Lògica­ment Tsu­gankov va ser clau en atac amb el seu doblet, però la seva apor­tació no és només en l’aspecte ofen­siu, ja que un dia més va ser dels més sacri­fi­cats en defensa entre la pressió i recu­pe­rant posi­ci­ons en el balanç defen­siu, cosa que li va per­me­tre ser dels juga­dors que més pilo­tes va recu­pe­rar.