Tercera aturada per reflexionar

El Girona afronta, el pro­per cap de set­mana, el ter­cer parèntesi de la lliga per dates FIFA per a les selec­ci­ons. I, els par­tits abans d’enca­rar les tres, els resul­tats han estat dis­pars, si bé les sen­sa­ci­ons sem­pre han estat prou bones. En la pri­mera, al setem­bre, els giro­nins es van haver d’atu­rar després de per­dre al Benito Villa­marín (2-1) però de dei­xar una bona imatge con­tra un con­junt bètic que va apro­fi­tar els errors blanc-i-ver­mells –els de Míchel venien de vèncer el Valla­do­lid a Mon­ti­livi i tenien un marge de tres punts res­pecte del des­cens. En la segona, la més pecu­liar i alhora la més llarga, la dis­puta del mun­dial va tren­car una bona dinàmica del Girona en un cam­pi­o­nat que van dei­xar amb tri­omf al Martínez Valero con­tra l’Elx (1-2), una ratxa de qua­tre jor­na­des sense per­dre (vuit punts de dotze) i amb poste­rior victòria en la copa en la pròrroga a Quin­ta­nar del Rey (1-2). En aquesta atu­rada, l’empat a Valle­cas deixa un regust agre­dolç, ja que, si bé s’enca­de­nen tres jor­na­des sense vèncer i la pri­mera part de l’equip va ser dolenta, la millora de la segona i el fet de pas­sar de qua­tre a cinc punts de marge amb el des­cens per­met mirar el futur amb calma.

Les ante­ri­ors dues atu­ra­des ja supera­des, el Girona mai no va repren­dre la lliga amb victòria –der­rota con­tra la Real a Mon­ti­livi (3-5) i empat, pre­ci­sa­ment con­tra el Rayo, després del mun­dial (2-2)–, tot i que l’acti­vi­tat es va repren­dre amb der­rota i eli­mi­nació en la copa con­tra el Cacereño.