opinió
49 euros per veure Ferran Torres o el pare d’Ansu Fati
T’aixequen la camisa quan et claven tres euros per un cafè amb llet aigualit en la parada tècnica de l’àrea de servei. En usar el bany, et solidaritzes amb l’establiment i gastes. S’han de guanyar la vida, penses, però la broma no fa gràcia quan el cambrer t’entrega impertèrrit el compte abusiu. T’aixequen la camisa quan en un passeig marítim tens la brillant pensada del gelat i ser un heroi per als fills. Somnies un Magnum blanc, però no et fa bona espina perquè, amb un somriure immaculat i postís, t’atenen amb tots els idiomes menys en català. Mires la carta. Nens, entre el Frigopie i el Popeye, el que vulgueu. Ho dius fort, en un acte de resistència anticapitalista perquè t’importa un rave que et tractin de gasiu a la teva Costa Brava.
Els de la capital ens volen aixecar la camisa. Desembutxacar per veure el voluntariós Ferran Torres, que el més interessant que ha fet és la lluita lliure contra Savic al Wanda, o buscar el rostre contrariat del pare d’Ansu Fati en veure com el seu fill no rasca bola, és malversació futbolística del 3%. Així, el Girona no ha venut ni de bon tros les 371 entrades de què disposava. El còctel dissenyat pels homes de Tebas perquè els gironins ens quedem a casa és més hilarant que les declaracions del pare d’Ansu: dilluns de Pasqua, a les 21 h, en plena operació tornada de cotxes histèrics per fer cua a l’AP-7. El Barça hi ha afegit la seva poció: 49 euros al galliner, on has de portar prismàtics si vols endevinar qui toca la pilota. Suma-hi les despeses del desplaçament i el sopar. Això sí, el lot inclou l’escridassada al xou incoherent de Mateu Lahoz que desesperarà a uns i altres.
Preus de Hollywood al Camp Nou per un Girona disposat a endur-se l’Oscar al millor guió futbolístic en el feu blaugrana. La manera més desacomplexada de treure’t la sensació d’ofec és cobrar-te el futbol com si encara juguessin Ronaldinho o Messi. Llavors em pensaria la bajanada d’anar al Camp Nou, però em faig gran i el despertador sonarà ben d’hora, ben d’hora. Prefereixo Montilivi. És petit i decadent, però palpar-hi el futbol a un pam és deliciós.