Ahir, minuts abans que Quique Cárcel aparegués a la roda de premsa per valorar el mercat d’estiu, LaLiga va fer oficials els límits salarials de la temporada 2023/24, que deixen el conjunt blanc-i-vermell en molt bona posició. I és que respecte a la temporada passada els gironins són, conjuntament amb el València, el Celta, el Mallorca i, lògicament, els ascendits, un dels equips que més apugen el llistó. Concretament, el Girona passa a tenir un límit salarial de 51, 976 milions d’euros, gairebé deu més que els 42,7 del curs passat. El motiu principal és clar i no és altre que les vendes que el Girona ha fet aquest estiu per valor d’uns 19 milions d’euros –Santi Bueno, Oriol Romeu i Ramon Terrats, a més d’un percentatge del traspàs de Duba de l’Albacete–. A més, l’assistència a Montilivi i els ingressos de patrocinadors han acabat d’elevar aquesta xifra per molt que els blanc-i-vermells s’hagin gastat fins i tot una mica més del que han ingressat en el mercat. “És una gran notícia per al club. Tothom està fent una gran feina, des del departament comercial perquè hi ha hagut un augment d’ingressos de patrocinis. I les vendes és el que fa que coses que semblaven impossibles, com estar per sobre d’equips històrics a la categoria, passin a ser reals”, comenta el director esportiu, que va explicar que pràcticament tot està invertit: “Cada vegada creiem més en el pensament que tenim, sabent que no podem estirar més el braç que la màniga. Tenim la sort que la propietat que tenim posa tots els diners al camp.”

La xifra de pràcticament 52 milions d’euros fa escalar moltes posicions al Girona en la taula del límit salarial de la màxima categoria, i és que de la penúltima posició, amb una diferència irrisòria amb l’Elx, l’últim, els gironins passen a tenir el tretzè límit salarial més alt de la categoria, per sobre d’equips com l’Osasuna, el Getafe o el Rayo Vallecano. Tot i això, Quique Cárcel no vol parlar de canviar objectius: “El discurs és el mateix. Per sobre les diferències són grans, amb un gran salt, i per sota les diferències són mínimes. El límit salarial ens marca la línia de competir per la tretzena posició i qualsevol cosa més és una ambició.”