Míchel torna a casa seva. “És el meu barri, on tinc els meus amics i la meva família; sempre serà un partit molt especial per mi”, diu el tècnic de Vallecas, que sap que Francisco també ho viurà d’una manera diferent: “També té una bona història amb el Girona, tot i que diferent de la meva amb el Rayo perquè és des de petit.” Un cop comenci el partit, però, a Míchel només li importa el que pugui succeir sobre la gespa i quin és el camí que els gironins hauran de seguir per sumar els tres punts. “El Rayo és un equipàs. Fa vuit partits que no perden i cinc o sis partits que deixen la porteria a zero, i això ja et diu que fan les coses molt bé. El millor que tenen és la seva pressió, que sobretot quan juguen a casa és molt bona. Hem de fer un gran partit amb pilota, perquè ells sobretot tenen jugadors a dalt amb velocitat i qualitat per les transicions si perds la possessió”, analitza el tècnic, que com sempre controla totes les dades del rival: “El Rayo Vallecano és l’equip de la lliga que ataca amb menys segons de possessió, cosa que vol dir que és un equip que finalitza les jugades molt ràpid.”

Míchel és conscient que la gran virtut del Girona està en l’aspecte ofensiu, i confia que avui a Vallecas l’equip sigui capaç de mantenir aquesta línia. “L’equip arriba molt bé i amb moltes possibilitats a l’últim terç de camp, i per això estem tenint molta eficàcia, perquè les ocasions que tenim són molt clares. Penso que l’equip en atac està fent un espectacle, perquè podem fer gols en transició, en joc de possessió, amb molts o pocs tocs, per fora i per dins, en l’un contra un... L’equip en atac té moltes opcions per fer mal a qualsevol rival”, diu Míchel, que va tornar a parlar dels objectius que es marca: “Arribem a aquest partit com a líders i ho volem continuar sent, i per això hem de guanyar. Anirem partit a partit i dia a dia. Amb 31 punts la permanència està molt ben encarrilada i el següent objectiu que vaig demanar als jugadors era arribar als 53 punts i acabar per sobre de la desena posició. Són bons objectius, i després tant de bo puguem pensar en altres més ambiciosos.”