El fruit de la feina ben feta
Nou excapitans i exjugadors emblemàtics de l’etapa del Girona en LaLiga responen diverses qüestions relaciones amb el moment increïble que viu el club a primera
El treball des de l’estabilitat que molts d’ells no van poder tenir, les idees clares, la cohesió en la plantilla i el paper de Míchel i el seu missatge, les claus
Durant aquesta aturada per seleccions, és el moment de recollir un bon grapat d’opinions sobre el moment que viu el Girona. Un moment que és històric i que s’ha de poder veure des de diferents perspectives. És per aquest motiu que Àlex Granell, Pere Pons, Eloi Amagat, Richy Álvarez, Migue González, Felipe Sanchón, Albert Dorca, Jose Martínez i Aday Benítez han volgut deixar la seva opinió sobre el present i el futur de l’equip. Imaginar-se un lideratge en la tretzena jornada, aguantar el ritme i la posició final d’aquest Girona, uns dels temes que els exfutbolistes històrics del club blanc-i-vermell han respost.
Inimaginable
“Ni el nen o nena amb més il·lusió del món podia pensar que el Girona podria anar líder”, diu Sanchón. Tots els nou futbolistes han quedat sorpresos pel fet que el conjunt de Míchel estigui davant d’equips com ara el Madrid i el Barça. Que sigui un líder després d’haver superat el terç de la competició de la lliga. Això no obstant, el que sí que s’havien pogut imaginar alguns és que el Girona podria fer coses boniques a primera divisió: “M’havia imaginat un Girona fent bon futbol, amb identitat i competint cada partit, però líder després d’un terç no m’ho imaginava”, afirma el garrotxí Albert Dorca, que va ser un dels grans protagonistes de la primera efervescència del club gironí en el futbol professional.
Una predicció
Absolutament tots els nou integrants són ambiciosos un cop païda la situació actual de l’equip. “El Girona està al nivell dels equips top de la lliga, no només per la posició, sinó pel joc”, explica Jose Martínez. Dels nou, tots aposten que el conjunt de Míchel acabarà en posicions europees. Ara bé, Granell, Pons, Amagat i Aday afinen una mica més i diuen que “entre els quatre primers”, l’excapità gironí Eloi Amagat expressa que veu l’equip només per sota del Barça i el Madrid al final de la lliga. Finalment, Richy és qui té més dosi d’optimisme del seu sac confiant que l’equip pot continuar al mateix ritme, si més no per equiparar-ho amb la feina que va fer el Leicester de Ranieri l’any 2016 guanyant contra tot pronòstic la Premier League. El central gallec, però, confia i creu que l’equip lluitarà, com a mínim, per entrar a competicions europees. Totes les nou respostes estan lligades amb jugadors que han viscut etapes boniques amb el club, però també de complicades. És el cas de Migue, Felipe, Eloi, Richy, Dorca i Jose, amb problemes d’impagaments, o de Pere, Granell i Aday, amb la duresa anímica de perdre promocions. Tots nou hi han estat a les verdes i a les madures i ara gaudeixen des de fora, una cosa que també els pertany.
Eloi Amagat 2004-06, 2007/08 i 2012-18
1. Ni els aficionats més optimistes i ambiciosos haurien imaginat això. És un fet històric i inoblidable i que cal disfrutar. 2. Estic convençut que aguantarà el ritme. No sé si per seguir en la primera posició gaires setmanes més però sí en la zona alta de la taula. 3. Si me l’hagués de jugar diria que el Girona pot quedar tercer. El Barça i el Madrid sempre estaran forts però el Girona està en un moment espectacular, com mai l’he vist, i pot ser una oportunitat per aconseguir una fita històrica per al club i la ciutat. 4. L’estabilitat i el fet de donar confiança a gent molt preparada dins el club han fet que ara floreixin els resultats.
Felipe Sanchón 2005/06, 2008/09 i 2012-17
1. Ni el nen o nena amb més il·lusió del món podia pensar que el Girona podria anar líder. 2. Crec que aguantarà en posicions europees. Guanyar la lliga és molt complicat, ja que és una lliga amb els millors equips del món, amb molt potencial i grans pressupostos, però en la història s’ha aconseguit, en altres països s’ha fet i per què no somiar. 3. És complicat però crec que estarà molt a prop de la Champions League. 4. Ressalto molt la feina de Míchel així com la de Cárcel i Hammouch, que han aconseguit reunir un grup increïble. Tots són grans persones i són detalls que fan que aquest equip sigui una família.
Albert Dorca 2005-2012
1. M’havia imaginat un Girona fent bon futbol, amb identitat i competint cada partit, però líder després d’un terç no m’ho imaginava. 2. Crec que aquest ritme és pràcticament impossible d’aguantar, això sí, juga bé, és capaç de remuntar, crear moltes ocasions… aspectes que normalment només tenen els equips grans. 3. Veig l’equip amb possibilitats clares d’entrar a Europa i fins i tot poder entrar a la Champions. 4. Des que va arribar el cos tècnic de Míchel, s’ha treballat amb una idea clara del que es volia aconseguir, estil de joc, identitat, tipus de jugador… i aquest èxit és fruit del treball per part de tot l’organigrama.
Jose Martínez 2006-2013
1. Ni el més optimista es pensava que en la jornada 13 el Girona seria líder. Estar a 1a divisió ja és un premi. 2. El futur mai se sap, podem dir moltes coses, però la realitat és molt clara, fins a dia d’avui són un equip de Champions. El Girona està al nivell dels equips ‘top’ de la lliga, no només per la posició, sinó pel joc. 3. Molt amunt segur. En posicions d’Europa, segurament. 4. Tot ve per la confecció de la plantilla, Cárcel i el seu equip, amb el cos tècnic de Míchel, han fet un conjunt a mida amb les idees sempre clares i qualsevol que entra rendeix bé. Tenen molta facilitat per arribar a l’àrea rival, això és fascinant i difícil.
Pere Pons 2012-2019
1. Ningú s’hauria imaginat que en aquestes dates el Girona anés líder. Ara estic gaudint del moment com un aficionat més. 2. Sí, els resultats no són casualitat. Tenen un idea molt ben treballada i dominen els partits. Sempre fan més mèrits. 3. Pot quedar entre els quatre primers, les estadístiques ho diuen i ho dic perquè seria el més realista. És fortíssim, no els veig menys equip que els grans. 4. Hi ha una idea de joc molt clara; tots els jugadors, molt endollats. Hi ha un bon ambient i s’està veient al camp. Míchel analitza molt bé els rivals, posant variants.
Richy Álvarez 2011-2017
1. Sincerament, no. En aquest punt de la temporada líder? Doncs no m’ho esperava gens. Esperem que continuï així. 2. Per què no creure-hi? En el seu moment ho va fer el Leicester. El Girona no és menys. Tant de bo que aguantin, tenen un gran i complet equip. 3. S’ha de tenir els peus a terra i seguir treballant com fins ara i segur que vindran coses boniques. Confio que quedin en posicions europees, com a mínim. 4. La confiança en Míchel ha sigut clau. Tant els veterans com els nous volen fer-se notar amb una qualitat increïble. La idea enganxa i juguen de memòria.
Aday Benítez 2014-2021
1. No, mai de la vida, però és una de les alegries més grans que m’emporto com a fidel seguidor del club de la meva vida 2. Sí, n’estic convençut perquè crec que a través del concepte de joc està aconseguint els resultats. 3. En la quarta posició, encara que la meva aposta en algun altre mitjà de comunicació era 6è. 4. En primer lloc, la seducció de Míchel en els seus futbolistes i en segon lloc la bona feina de la secretaria tècnica a l’hora d’aconseguir tenir en propietat bons jugadors: amb molta ambició a escala estatal o fins i tot mundial i amb molt d’ADN gironí.
Àlex Granell Càrrec
1. Haig de ser sincer i no, no m’ho hauria imaginat mai. El que sí que és evident és que el Girona fa anys que treballa bé i en algun moment puntual podria estar en posicions europees. Ara ho fa davant del Barça i el Madrid, extraordinari. 2. Sí, i n’estic convençut. Els rivals tindran lesions i el Girona no té competició entre setmana. Tenen moltes possibilitats de quedar entre els quatre primers i convertir-se en el millor Girona de la història. 3. Entre els quatre primers. 4. Tenen futbolistes amb molt de talent, una estructura que defensa molt bé a camp propi i en atac estan molt lúcids amb gol i determinació a tres quarts.
Migue González 2007-2014
1. Aquesta situació sempre ha estat un somni o una il·lusió per a tots però el treball ben fet en el camí fa que costi més o menys. Toca gaudir del moment, ja que, com a la vida, res és etern. 2. Si el respecten les lesions (que ja tenen jugadors amb lesions de tot tipus per desgràcia), penso que quedaran a dalt. 3. Hi ha coses incontrolables però espero que la lluita sigui per posicions europees. 4. La bona sintonia que hi ha en el vestidor, des d’en Jota, que per mi és clau, passant per en Galiano, fins a arribar a tota la plantilla i cos tècnic. La barreja de talent, cohesió d’equip i sacrifici individual dona èxit assegurat.