És fantàstic. Estem a dalt, al capdamunt de tot, i lògicament ens sentim molt feliços. Fins fa poc era un somni que de mica en mica es feia realitat i ara ja ho és. En cada partit competim molt bé, donant la cara amb un joc vistós. Els partits que estem guanyant és per un tema de meritocràcia. Estem contents pel club i pel que suposa per a tots nosaltres el que estem creant.

Volem arribar al més amunt possible. Si som aquí també és per mèrits propis i crec que hem fet les coses molt bé. Les dues primeres eliminatòries van ser complicades, contra equips de menys categoria però que t’exigeixen, i l’altre dia contra l’Elx vam oferir una bona cara i vam aconseguir el triomf. Ara que som a vuitens volem arribar al més lluny possible. Tant de bo puguem arribar a la final i guanyar-la.

Estem preparats. Ens hem d’acostumar a tenir diversos partits entre setmana, perquè si seguim aquesta línia l’any que ve haurem de jugar cada tres dies [riu]. És una cosa que hem de pensar i a vegades Míchel en fa broma. Ens hi hem d’acostumar i és una meravella poder jugar cada tres dies i disfrutar de la competició, que és el que ens agrada. Entrenar està molt bé, però a vegades es fa pesat i si tenim competició i podem avançar en la copa, molt millor.

Sí. Abans érem una mica més humils i vigilàvem més a l’hora de fer declaracions d’aquestes, però ara és el moment de dir clarament que l’objectiu és anar a la Champions. Una altra cosa que no fos això seria una desil·lusió per a tots nosaltres, tot i que no deixaria de ser una grandíssima temporada, perquè ningú ens traurà el que hem fet fins ara. Però ara que som conscients que tenim la possibilitat de fer-ho, volem anar a la Champions i el temps dirà si podem lluitar per alguna cosa més [riu]. La primera volta l’hem acabat a dalt... Res. A poc a poc, però és veritat que l’objectiu de la Champions és real al vestidor.

Sí, no et mentiré, se’n parla molt. D’esperança n’hi ha, perquè estem demostrant que els somnis es poden fer possibles per molt difícils que siguin. A l’estiu ningú donava ni un duro perquè estiguéssim a dalt, però hem fet molt bé la feina fins ara. Vist això, com juguem cada partit, l’escenari que creem i el que suposa anar aconseguint victòries et fa creure que podem guanyar. Hem d’anar partit a partit, entrenament a entrenament, sense mirar més enllà perquè seria una pressió afegida, però aquesta pressió que suposa haver de guanyar cada partit de moment no ens està afectant. Ja fa temps que tothom diu que perdrem i no ho fem. Estem molt bé.

Aquella situació que vam viure s’ha comentat alguna vegada, però ara és un escenari completament diferent. En aquell moment lluitàvem per mantenir la categoria i ara estem parlant de paraules majors. La veritat és que estem molt il·lusionats amb la copa. Míchel li dona molta importància; també és veritat que som una plantilla àmplia i tots volem jugar. Esperem el Rayo Vallecano amb moltes ganes i no crec que ens afecti en la lliga.

Tenim la sort que tenim una plantilla molt bona en què tothom està rendint. Sempre que hem participat tots, en la copa o en la lliga, de titulars o des de la banqueta, tant els que tenen més participació com els que en tenen menys, tots, hem demostrat que estem preparats i aquest és un dels punts forts d’aquest equip. Després hi ha qui pot tenir més confiança o qui en pot tenir menys, perquè no és el mateix qui porta deu partits de titular que qui juga menys. La copa ajuda a tenir aquest rodatge. No és una pressió afegida per als qui juguen la copa, perquè el mister dona la tranquil·litat que tots ho podem fer bé. És un partit més, igual d’important que qualsevol altre, però a tots ens va bé tenir més partits.

Es nota molt en el dia a dia. L’any passat ja teníem gent que ens mirava en els entrenaments, però aquest any s’ha triplicat. Ve gent de tot arreu a aprendre de l’equip, de la dinàmica, dels entrenaments del mister i de tot el que suposa. En aquest aspecte ho hem notat molt i també en la vida externa. Noto la gent molt involucrada en el futbol. Girona abans no era una ciutat tan futbolera i hem creat una expectació. És el que diem sempre. Ara els nens ja van amb la samarreta a l’escola. La gent abans era més d’altres equips, però ara la major part dels gironins són del Girona. Ho noto al carrer. La gent ens dona ànims per aconseguir el màxim possible.

Són opinions i declaracions per desestructurar una mica la dinàmica. Tenim molts jugadors que venen de baix i som uns quants que venim de l’ascens a primera. Portem tres anys amb Míchel i hem creat una dinàmica i una base. La gent que ha anat arribant, vingui d’on vingui, han ajudat, és una realitat, però hem partit d’una base que vam crear en el passat. Es va aconseguir aquesta base i, juntament amb el talent que ha anat arribant, hem creat un equip que ara mateix és imparable.

Jo crec que sí. Sobretot en maduresa i en tranquil·litat dins del camp; sé controlar més el rendiment i decidir millor en les accions del joc. Un dels punts que havia de millorar era el fet d’estar en tot moment connectat. La meva mare l’altre dia em deia: “Aquest és el Valery de veritat.” Que et digui això qui més et coneix i està en el dia a dia amb tu és el clar reflex que estàs en un bon moment. A més, he tingut la sort de poder trobar porteria, i això també et dona confiança. I després, sentir-te partícip en els minuts que tens i sentir que ajudes l’equip... Estic encantat.

El primer que penses és que és una gran oportunitat, perquè havia anat jugant però no de titular. No ho vaig saber fins al mateix dia, tot i que el dia anterior ja sabia que era una de les dues opcions. Estava preparat i mentalitzat i pensava que era una oportunitat d’or. Saps que tothom et mirarà i vulguis o no hi ha nervis, però ho vaig pair bé...

És clar. La primera pilota que toques i que entri aquell gol t’allibera. Vulguis o no estàs més tranquil durant el partit. Si hi sumes portar el braçalet i guanyar, va ser una nit rodona.

I tant. Hi ha molts exemples de futbolistes en què la confiança ho diu tot d’ells. Jugadors que no rendeixen en un lloc i se’n van a un altre i són una versió completament diferent. Estic en aquell moment que, amb la mà al cor, crec que és la meva millor versió. Puc donar més, és clar, al final tinc molt marge de millora. És l’any, però, en què també entrenant em noto millor, amb més regularitat. Et veus a un nivell bo, el mister ho veu i t’ho diu i, vulguis o no, això t’ajuda en la competició. També he canviat la mentalitat i això m’està ajudant.

Sí, són partits en què qualsevol altre es posa nerviós i l’envia als núvols [riu]. Jo em veig als entrenaments, en les finalitzacions, i considero que soc un dels jugadors que veuen més porteria i que tenen més efectivitat. Sobretot aquest any m’està anant molt bé. Em feia ràbia que a l’entrenament marcava molt, però arribava el partit i no marcava. Ara penso que potser és que no xuto tant. Perquè sí que fas la jugada i tot, però després mires el partit, valores les jugades i dius: “Aquí podria haver xutat i no ho he fet.” Llavors arriba un moment, amb la maduració i el clic aquest que fas al camp, que acabes xutant. I quan entra, a la següent també xutes. Van entrar a la copa, al camp del Barça i contra l’Atlético. Entren per una qüestió de determinació. Et dius: “He marcat perquè he xutat, doncs xuto.” Si sé que ho faig bé a l’entrenament, per què no ho he de fer al partit? La clau està en això, ser valent i creure que ho pots fer.

El millor que té Míchel és que és molt transparent. A la figura de l’entrenador sempre li has de tenir un respecte i les converses amb ell han de ser diferents, però a Míchel a vegades el pots tractar com un amic i li pots fer bromes. Hi pots parlar de tot el que et preocupa i això t’ajuda molt a comentar-li qualsevol cosa i ell t’ajuda a treure el rendiment. Et dona la confiança, i només que et digui que estàs com un avió et fa afrontar el partit d’una altra manera. La gestió dels jugadors és una de les seves grans virtuts.

Ho ha dit alguna vegada, que on em veu millor és d’extrem o carriler esquerre. Sí que és veritat que a la banda esquerra em sento millor, més que res perquè tinc més efectivitat en el regateig en aquesta banda. Puc jugar a la dreta, perquè ho he demostrat, però arribo a ser millor jugador a l’esquerra. Aquesta polivalència pot ser una virtut, però a vegades també és un defecte, en el sentit que un dia jugues aquí i l’altre allà. Es fa més complicat, perquè no tens les mateixes accions en els entrenaments o partits juguis en un lloc o l’altre. Aquest any sí que estic jugant més d’extrem esquerre i si al mister li agrado més en aquesta posició, doncs endavant. Hi estic còmode i si continuo mirant porteria crec que em donarà encara més minuts.

Vaig arribar que era un nen. Ara miro les fotos i penso que era un bebè. En aquell moment passes d’estar al filial a veure que tens nivell a l’elit, et veus al cim de tot i no estàs pendent de res. Només penses que no s’escapi el tren. Vaig tenir un bon any del debut, després la lesió, que em va afectar molt, perquè era una lesió molt greu i potser hauria de deixar fins i tot el futbol. Ara estic perfecte. Després necessites un any o dos per agafar sensacions. L’any de l’ascens vaig poder jugar a bon nivell i ara aquests dos anys a primera he tingut moments pitjors i moments millors, però aquest any he fet aquesta maduració de saber que tinc el nivell i que puc ajudar l’equip. M’ha ajudat a ser més atrevit al camp, sobretot.

No, a primera sempre he pensat que podia jugar tranquil·lament, perquè al final el mister ho veu i si ho diu a la roda de premsa és així. A qui no enganyaràs mai és a l’entrenador. Pots enganyar a qui no viu el dia a dia, però al mister i als companys no. En aquest aspecte estava molt tranquil. Sí que després de la lesió va ser un moment dur, perquè físicament no em veia bé. He anat agafant el nivell i he patit, també. He estat molt a l’ombra. En molts moments no he tingut la participació que m’hauria agradat, però això t’ajuda també a crear-te una mentalitat forta. Ara amb 24 anys puc treure el millor de mi.

Intentem no llegir gaires coses, perquè estem exposats a tanta crítica que qualsevol pot dir alguna barbaritat de tu. Si critiquen els millors del món, imagina’t a nosaltres. Sí que no puc enganyar, i algun comentari veus o t’arriba per alguna banda. A vegades fa ràbia i et pica. Penses que intentaràs anar al camp i donar el màxim per fer que no creguin això. Però no és una cosa que em preocupi gaire, perquè hem de ser conscients que estem a l’ordre del dia. I en el món del futbol les coses s’obliden ràpid. Si fas un partit bo però el següent és dolent, el que queda és el dolent. S’ha de tenir el cap a lloc i no estar pendent d’aquestes coses.

Em quedaven sis mesos de contracte, però el club sempre havia estat predisposat a renovar-me i jo també estava molt a gust aquí i volia que fos recíproc. Tots dos ho volíem, però calia arribar a un acord. És veritat que al gener vaig tenir un partit contra el Barça en què vaig fer una molt bona segona part i després vaig ser titular contra el València. En aquell moment el club també va fer una aposta i vaig veure que em valoraven i no m’ho vaig pensar. Ara mateix no puc estar millor que aquí, perquè és una meravella estar vivint tot això.

Entrar a la Champions. Voldria dir més, però no vull il·lusionar més del compte perquè hem de tenir els peus a terra [riu]. Col·lectivament és aquest. Si quan quedin deu jornades estem com ara, diré guanyar la lliga. Des del punt de vista individual tenir més participacions, ser cada vegada millor jugador i no posar-me sostre, a veure fins on puc arribar.