Jonas Ramalho (Barakaldo, 1993) va jugar durant vuit cursos a Girona, on va poder celebrar un ascens a primera i, posteriorment, una victòria al Bernabéu. Ara, a l’Al-Ahly de Bahrain, continua seguint el club en la distància.

Com li va aquesta nota etapa a l’Aràbia Saudita?

M’estic adaptant de mica en mica a aquest gran canvi. És la primera vegada que sortia del futbol espanyol i ara vinc aquí al Golf, que tot és diferent. Els primers mesos són durs... El que més m’ha costat és la calor, és terrible, no ho havia viscut mai en la meva vida.

Com descriuria la lliga?

Aquí el futbol és molt diferent. En l’estil de joc i la forma física. La diferència, sobretot amb Espanya, és que aquí són més físics, més directes i ràpids. No hi ha tanta tècnica ni qualitat. Ara bé, cada cop venen jugadors més bons, és increïble.

Sobretot aquest estiu, no?

Sí, ha estat sorprenent, no m’ho pensava que aquest estiu seria tan mogut. Neymar, Cristiano, Bono, Mané... Jo vaig venir aquí perquè em va sorgir l’oportunitat per l’experiència i, no ens enganyem, també pel nivell econòmic. És la realitat.

Com recorda la seva etapa a Girona?

Encara que fa anys que soc fora de Girona, soc un fanàtic del club. Encara que hi hagi la distància, sempre miro els partits, no me’n perdo gairebé cap. Soc un gironí més i sempre estaré agraït que van confiar en mi després de sortir de l’Athletic.

Hi va jugar 191 partits. Què li ve al cap?

He viscut moments molt bons, també de dolents, amb el tema dels play-off, que em van marcar, però va ser una etapa molt bona. Estic molt il·lusionat que li vagi bé, no només pels jugadors, també pel cos tècnic i els treballadors.

Ara hi queden pocs companys de vestidor.

Sí, vaig compartir vestidor amb Aleix, Juanpe, Stuani, Borja i, en la darrera temporada, vaig coincidir amb Yan Couto, que venia cedit del Manchester City.

Com viu el gran moment gironí a la lliga?

Com un gironí més. És espectacular la temporada que està fent el Girona. No et puc dir que sigui de deu, perquè tant de bo acabin campions, però sí d’excel·lent alt. La seva forma de jugar, la unió que tenen. Es nota que el bloc va a l’una i que confien en la possibilitat de guanyar la lliga.

S’ho hagués imaginat mai?

Els jugadors deuen estar vivint un any inoblidable, si jo ja ho veig així des de la distància imaginat ells... En parlo amb els meus pares, amics i família, d’aquest Girona, i n’estic molt orgullós.

Com mira els partits al Golf?

Aquí a Aràbia tinc la televisió configurada amb Movistar i DAZN i si no amb una aplicació que m’han comentat els companys d’equip d’aquí amb la qual també es poden veure tots els partits d’Europa. No hi ha problemes.

I ara en una setmana especial, abans de visitar el Madrid...

Tots els partits són importants, no només quan jugues contra el Madrid. Ara bé, tot jugador sap que aquestes setmanes són especials i es viuen amb aquesta petita motivació addicional per guanyar-los. En aquest cas és el Madrid i ja ni et vull explicar amb aquesta situació amb un enfrontament directe pel títol de lliga.

Creu que el Girona té pressió?

La plantilla i el club tenen una motivació extra per jugar contra el Madrid i més encara per donar un bon cop de puny sobre la taula. Poder fer veure a tot el món que no només és una bona temporada, sinó que també pot guanyar a escenaris importants com el Bernabéu.

Vostè va jugar el primer partit al Bernabéu, el 2017...

Sí, vam jugar amb defensa de cinc i Cristiano va fer quatre gols. Jo en els córners el marcava i m’ho va fer passar molt malament. No ets pots imaginar com és marcar-lo en aquestes accions. Jo pensava a veure com el parava, al final tots som humans i al final s’havia de parar com fos.

Deuria ser emocionant, tot i perdre 6-3.

Va ser una experiència inoblidable, encara que perdis és especial. No tothom té aquesta oportunitat de jugar contra grans jugadors i en grans estadis. Ara que ha passat temps hi dono molta importància. Va ser un partit que el vam jugar amb molta il·lusió, des del primer a l’últim del club.

I al curs següent, hi guanyen 1 a 2. Com ho recorda?

Com si no hagués passat el temps. Potser és un dels partits més especials que he jugat amb el Girona. Vam començar perdent, però l’equip no va abaixar els braços. A la segona part ens ho vam creure i vam començar a treure el caràcter. L’equip estava molt junt i vam poder marcar dos gols, Stuani i Portu. Fins i tot Aleix i Choco van poder sentenciar.

Al Bernabéu, no tothom hi guanya.

Era una tasca complicada, però ho vam acabar fent. No ens podien empatar. Una experiència inoblidable, guanyar al Bernabéu, i potser ara que encara estem actius no ho valorem, però quan passin els anys i puguem explicar que vam aconseguir els tres punts serà molt bonic individualment i col·lectivament. Al vestidor va ser una gran festa.

Veu el Girona com a campió?

El Girona està capacitat per guanyar la lliga. Tant de bo, seria històric. Potser ho estem veient amb normalitat aquest any i no és gens fàcil. No guanya els partits, sinó que goleja i fa un bon joc. Des de la televisió els veig molt superiors. Com a mínim, jo crec que l’any que ve el Girona jugarà la Champions segur.

Què l’ha sorprès més del club?

El treball de Míchel Sánchez és molt bo i s’esta reflectint al terreny de joc. Quique Cárcel ha fet incorporacions que han millorat la plantilla i s’ha de valorar molt, més que els resultats que s’estan aconseguint.