Girona
GORKA IRAIZOZ
EXJUGADOR DEL GIRONA I L’ATHLETIC CLUB
“El Girona desprèn romanticisme”
“La història del Girona és un mirall per a molts equips humils i demostra que tot és possible”
“El meu vincle amb el club és especial. Duré sempre Girona al cor”
Gorka Iraizoz (06/03/1981, Pamplona) va ser el primer fitxatge de la història del Girona FC a primera divisió. A Montilivi hi va jugar només dos cursos, els de la primera etapa del club en la màxima categoria (2017-19), però la seva vinculació amb Girona va força més enllà. Va ser el seu últim club abans de retirar-se, i això, segons explica l’exporter, deixa una marca important. El navarrès, que ha disputat 392 partits amb l’Athletic Club, té el duel clau de dilluns vinent a San Mamés (21 h) en la lluita per accedir a la Champions League ben marcat al calendari.
Segueix el Girona? Com veu l’equip?
M’agrada veure els partits del Girona. L’equip està gaudint sobre la gespa i fent gaudir la gent. El més important és com està aconseguit les coses. Tot aquest treball comporta molt d’esforç i sacrifici. Sento orgull i felicitat per les persones que conec de Girona.
Quina opinió li mereix el que està fent Míchel amb el Girona?
L’opinió sobre el treball de Míchel és unànime. És un gust veure jugar l’equip amb la seva proposta. És una persona propera i amable amb tothom, es fa estimar. Això fa que la meva connexió amb el Girona des de la distància sigui més potent. El romanticisme futbolístic que desprenen els jugadors els permet arribar a les persones, i això fa que la gent s’identifiqui i connecti amb l’equip. És maco veure com es construeix un procés fins a arribar a un punt al qual, anys enrere, hauria estat simplement un somni arribar-hi.
Ningú es podia imaginar un curs així. Ara, quan va fitxar pel club, va percebre coses del projecte que fan que no el sorprengui tant el moment actual?
Així és. Aquesta història me la van explicar quan el club em va voler fitxar i jo vaig connectar amb la il·lusió, el sentiment i la passió de les persones que m’ho van transmetre. Per això me n’alegro, que al club li vagin bé les coses. Es comença amb una idea que es transforma en un objectiu i, amb treball, tot arriba. Les coses no passen perquè sí. Sé de primera mà la feina que hi ha al darrere perquè avui es pugui gaudir d’aquest èxit.
Se sent partícip del moment actual del Girona?
Els protagonistes són les persones que fa molts anys que tiren el club endavant i que han desenvolupat la idea. El màxim exponent és Quique Cárcel i la seva feina parla per ell, així com la del cos tècnic, jugadors, formadors de l’acadèmia i tots els treballadors. No podem oblidar que, anys enrere, el Girona ha passat per moments difícils. L’arribada del City Football Group ha permès potenciar el projecte.
Li veu sostre, al club?
Un mai s’ha de posar sostre. El club ha d’afrontar la realitat que s’ha guanyat a pols, gaudir-la i lluitar per allargar-la el màxim possible. El futbol té dinàmiques, trajectòries i moments. El temps dirà fins on arriba l’equip.
Com veu el Girona la gent de Bilbao?
El Girona desprèn romanticisme pel fet de ser un club que ha anat creixent a poc a poc. És un mirall per als clubs humils i una demostració que tot és possible amb una idea sòlida sostinguda amb treball. El club s’ha posat en boca de tothom per mèrits propis.
Si el Girona guanyés a San Mamés, se situaria a 13 punts del cinquè classificat a manca de 13 jornades pel final. Veuria l’equip classificat per a la Champions?
Si una cosa m’ha ensenyat el futbol és que no pots donar res per fet. Tot pot canviar ràpidament. Sigui quin sigui el resultat, tots dos continuaran amb possibilitats d’accedir a la Champions. Serà un partit trepidant, amb molt de ritme, com el de la primera volta a Montilivi. Són enfrontaments que ens encanta veure, als entrenadors.
L’Athletic arriba amb menys marge d’error si vol ser en la màxima competició continental.
En l’Athletic Club l’exigència sempre és màxima per filosofia i història. El club té l’objectiu pendent de disputar una competició europea des de fa anys. Ells també s’han guanyat ser on són. Tenen grans individualitats que marquen diferències i un gran entrenador.
Actualment, és el tècnic assistent de la SD Logroñés, a primera FEF, i va fer d’entrenador de porters en el Barakaldo. Com veu l’opció de ser primer entrenador en un futur?
M’atrau molt la idea. Vaig començar el meu camí a les banquetes pensant que, pel meu passat com a jugador, el millor era que em dediqués a fer d’entrenador de porters. Amb el temps, m’he adonat que el que m’apassiona és la gestió grupal. Al desembre, Aitor Larrazabal em va proposar de ser el seu assistent per desenvolupar la metodologia i la idea de joc en la SD Logroñés. Està sent una experiència gratificant per a mi.
Quin record en guarda, de Girona? El va marcar el seu pas per la ciutat?
Molt, tant a mi com a la meva família. Visito sovint Girona i no hi ha estiu que no tornem a la Costa Brava. És com la nostra segona casa. La meva filla gran sí que m’ha vist jugar a Bilbao, però el primer record que tenen les meves dues filles petites de mi jugant a futbol és amb el Girona. Em va marcar el fet que fos el meu últim club abans de retirar-me, i per això duré sempre Girona al cor. Tinc un sentiment de pertinença cap al club que va més enllà del futbol. Per sobre de tot, em quedo amb les persones que hi he conegut.
Va jugar 23 partits en dos cursos tot i arribar com un fitxatge de renom. S’esperava tenir un rol més important?
Ara, com a entrenador, veig les coses diferents. Hi ha moltes maneres d’aportar dins un vestidor. No només són importants els rols sobre el terreny de joc. El club em va donar la confiança perquè jo, amb la meva manera de ser, aportés la meva experiència, també fora del camp. Sempre vaig intentar ajudar els companys i sobretot Yassine [Bounou], amb qui passava moltes estones. A Girona és on se’m va despertar la vena d’entrenador, ja que em vaig haver de desenvolupar personalment d’una altra manera per ajudar el club.
Hi té relació, amb Bounou?
Sí, parlem sovint i ens felicitem quan toca. En Yassine va ser un gran descobriment per a mi, com a persona i com a company. Jo venia d’estar molts anys a Bilbao amb una mateixa filosofia, i ell, amb la seva religió i els seus costums, em va ensenyar una altra forma de veure la vida. En un vestidor no només s’aprèn sobre futbol. Conèixer-lo va ser tot un aprenentatge per a mi.
Un descens sempre fa mal, però potser a vostè li va deixar un gust de boca especialment amarg pel fet de ser el seu darrer curs en actiu.
Un jugador mai es vol retirar amb un descens. Vist amb perspectiva, era el que havia de viure de cara al futur. Va ser part del meu procés. Al Girona també li ha passat amb els intents fallits per ascendir, com ha destacat Cárcel més d’un cop. Sense aquests, probablement no haurien arribat fins on són avui. En el meu cas va ser semblant.
A Montilivi, hi va tenir Machín i Eusebio d’entrenadors. Què en destacaria, d’ells?
Machín era molt tenaç en el treball i creia molt en la idea amb què va assolir èxits els anys anteriors fins a dur l’equip a primera divisió. D’Eusebio en destaco la seva humanitat a l’hora d’entendre les persones. El seu passat futbolístic parla per si sol, però el seu vessant humà transcendia dins el vestidor. Vaig tenir moments d’unió amb ell molt especials. Ell va ser el meu últim entrenador i m’hi uneix un llaç important.
Manté contacte amb alguns dels jugadors de l’actual plantilla amb els quals va coincidir?
Amb qui més contacte mantinc és amb Stuani i la seva família. Érem dos dels veterans de la plantilla i això ens va unir molt. He visitat l’equip en algun entrenament, i m’omple d’orgull veure l’alegria amb què em rep Aleix [García] i que vulgui prendre un cafè per parlar amb mi, o que Valery em digui de veure’ns quan vaig a l’Escala a passejar. Em fa feliç perquè vol dir que alguna cosa he fet bé [riu]. Quan veig treballadors del club, sempre em diuen que tinc les portes obertes. Retrobar-te amb les persones és el més maco del futbol.
Va presenciar a Montilivi l’ascens frustrat davant el Rayo Vallecano (2020-2021). Com ho va viure?
Com un gironí més que tenia la il·lusió de veure l’equip de nou a primera divisió. Aquestes patacades cal digerir-les perquè són les que et permeten créixer. Aprendre de les circumstàncies complicades és el que et permet tirar endavant, en la vida i en el futbol.
Completi la frase. Si el Girona i l’Athletic Club es classifiquen per a la Champions...
Seré molt feliç!
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.