El que està aconseguint aquesta temporada el Girona és extraordinari. En primer lloc, perquè ningú, o quasi ningú, es podia imaginar la situació en la lliga del conjunt dirigit per Míchel Sánchez. En segon lloc, per mantenir un estil de joc durant tot el curs, en què només ha estat totalment superat per un rival, el Madrid. Finalment, entre molts altres rècords que ha fulminat el conjunt gironí, per haver projectat el club a la classificació històrica de clubs que han jugat a primera divisió. Un llegat que ja no es pot esborrar i que ajuda l’entitat a agafar més prestigi en una de les millors lligues de futbol en l’àmbit internacional.

En la darrera victòria a Montilivi contra el Betis, els de Míchel van superar la barrera dels 200 punts a primera, uns punts que s’han aconseguit gràcies al treball del Girona en quasi quatre temporades que ha disputat. Des de Pablo Machín, passant per Eusebio Sacristán i arribant als dos últims cursos del tècnic madrileny. En total, 144 enfrontaments ha necessitat el Girona per superar aquesta estadística dels 202 punts, una xifra que li ha permès escalar moltes posicions en la classificació dels 63 equips que han jugat a primera divisió, onze dels quals ja han desaparegut.

L’escalada al rànquing

Des que va començar el curs, el Girona ha pogut superar sis equips de la taula històrica: el Numància (148); el Pontevedra (150); el Leganés (159); el Burgos (168); el degà del futbol espanyol, el Recreativo de Huelva (188), i el Compostel·la (190), històric club gallec que va desaparèixer l’any 2006. El conjunt blanc-i-vermell ha passat de la posició 48 a la 41, i quan queden 24 punts en joc, podria acostar-se fins a quatre punts del Còrdova, que és el 40è classificat amb 230 punts.

És el curs de la història del club en què podrà superar més equips del rànquing de primera divisió. A mesura que es va entrant en el top 40, la distància entre equips ja és més important. Un clar exemple és l’Eibar, que està en la posició 35 i és a 51 punts del Sabadell, 34è classificat i tercer equip català del rànquing. Al Girona encara li queden molts enfrontaments per atrapar els arlequinats, que van competir 14 anys a primera divisió als anys 40, 60, 70 i 80.

El registre més impactant és que el Girona va arribar a la xifra dels 101 punts després de tombar l’Athletic Club a Montilivi el curs passat (2022/23), en la jornada 13 de la competició, i en tan sols 55 jornades el Girona ha estat capaç de doblar aquesta puntuació. Un fet que es pot llegir després de la gran segona volta que va fer l’equip de Míchel en el seu retorn a l’elit, en què es va quedar a les portes de la Conference League, i també en la històrica jornada actual, que ja en suma 65 de 90 possibles. Una barbaritat que li ha permès lluitar fins al tram final per entrar a la lliga de campions o disputar el lideratge al Madrid durant moltes jornades, o la segona posició, clau d’accés a la supercopa, al Barça. Un fet únic.

Equips catalans a l’elit

El conjunt blanc-i-vermell és un dels vuit equips catalans que han competit a primera divisió; Barça, Espanyol, Sabadell, Nàstic, Europa i els clubs ja desapareguts UE Lleida i CD Comtal. Durant aquesta temporada, els gironins han pogut ampliar encara més l’avantatge respecte al Gimnàstic de Tarragona, que ha sumat 91 punts en quatre temporades. Val a dir que en els primers tres cursos que els grana van jugar a primera divisió –del 1947 al 1950– el sistema de puntuació era de dos punts per victòria, una normativa que es va canviar en la temporada 1995/96 per donar valor al joc ofensiu.

Malgrat aquesta diferència de puntuació, el conjunt tarragoní no superaria el Girona si sumés totes les victòries pel valor modern dels tres punts. D’altra banda, el Sabadell sí que veu els seus números més pobres ja que mai va puntuar la victòria amb el valor triple i va acabar sumant 353 punts, amb 129 triomfs i 95 empats. Amb el recompte actual, el Sabadell sumaria 129 punts més, un total de 482.

En aquesta línia, també hi trobem la Unió Esportiva Lleida i el CD Comtal, tots dos desapareguts, i el CE Europa, l’històric club del barri de Gràcia de Barcelona que milita a la segona divisió FEF i que aquest any podria ascendir a la tercera divisió espanyola després de molt de temps. Els escapulats van ser un dels deu equips fundadors de la primera divisió, entre els quals hi havia el Barça i l’Espanyol, l’any 1928. Encara que els tres clubs esmentats al principi no hagin participat més de dues temporades a l’elit –en el cas del Comtal tan sols una, 1956/57–, la seva puntuació en el rànquing pujaria una mica, tot i que encara estarien lluny dels registres gironins.

En definitiva, el Girona s’està perfilant com un dels clubs catalans amb més projecció a primera divisió, sobretot si acaba competint a la Champions League, categoria que cap altre equip català que no sigui el Barça ha pogut jugar. Un al·licient més per a l’entitat blanc-i-vermella, el primer equip gironí que ha competit a primera divisió, i que té un projecte a llarg termini al territori català. En les pròximes temporades es podrà veure si és capaç de preservar i millorar el projecte.