Míchel, el pal de paller
Líder. El tècnic madrileny va aterrar l’estiu del 2022; després de superar un inici complicat, ha portat el Girona a primera divisió i, posteriorment, a competir per Europa fins a la Champions
Míchel utilitza moltes vegades l’expressió “pal de paller” per referir-se a figures clau dintre de la plantilla. Aquesta vegada ens referim a ell com a figura cabdal per liderar un equip i club fins assolir gestes inimaginables, com la classificació per a la Champions League. Cada història té un o diversos protagonistes principals. A Girona, podríem parlar d’una plantilla que ha fet història, d’un director esportiu, Quique Cárcel, que ha fet una gran feina als despatxos juntament amb el seu equip, entre d’altres coses. Però, segurament, aquest Girona serà recordat pel fet de ser l’equip de Míchel Sánchez, l’artífex de tot plegat.
Una connexió especial
Des del principi, Míchel i el Girona han estat units. En el món del futbol, sovint la confiança es basa en els resultats, que tenen un paper clau en aquesta relació. Afortunadament, Míchel s’ha guanyat el respecte del club i de la ciutat, que li donen suport de manera incondicional en tot allò que fa. Aquest reconeixement no ha arribat fàcilment, se l’ha guanyat amb esforç i perseverança. Amb la seva ferma convicció en la importància de donar protagonisme al joc dels seus equips, la seva valentia i la seva insistència a sotmetre constantment els rivals, Míchel ha demostrat el seu compromís. El Girona és un d’aquells equips que entenen que per guanyar és necessari marcar més gols que l’oponent, una filosofia que, tot i semblar similar, afavoreix notablement l’espectacle.
Números d’escàndol
Dels 133 partits que ha dirigit Míchel, el Girona n’ha guanyat 68, és a dir, més del 50% dels enfrontaments. La resta són 25 empats i 40 derrotes. En tres anys ha guanyat un play-off d’ascens a l’elit, el primer que aconsegueix el club, i ha superat amb escreix la xifra històrica de puntuació a primera aconseguida per Pablo Machín i que era de 51 punts. Més enllà que el seu llegat serà haver competit per la segona plaça amb el Barça, assolir durant cinc jornades ser líder de primera i, sobretot, la Champions League, aquest Girona també serà recordat pel fet de ser el més golejador de la història, i de fer-ho amb regularitat. Plantant cara a tothom qui es posés a davant. Un equip total.
El català de Míchel, cada vegada més i millor
A.M.“No és gens extraordinari. Tampoc és important. És lògica pura”, deia Míchel després de ser preguntat per què responia en català. Des que el madrileny va aterrar a Girona, ha volgut integrar-se en molts sentits, des de fer vida amb els seus veïns, conèixer la gastronomia local, fins arribar a una de les coses més importants, l’idioma. “Ho faríem tots. Si estiguéssim a Anglaterra intentaríem aprendre l’anglès el més ràpid possible per comunicar-me en un lloc que a mi em fa feliç. Com que aquí ho vull ser, haig d’estar molt amb la gent i haig de tenir un diàleg amb ells. Si no, és fotut”, afegia. En les rodes de premsa prèvies, Michel tot ho contesta en català, exceptuant les preguntes en un altre idioma, i en el postpartit ho fa en castellà per ser més àgil. El madrileny ha tingut petits lapsus durant aquest curs, fins al punt de pensar i actuar com una persona bilingüe. Un fet normal.