El Girona no havia guanyat mai el Barça en un partit oficial i aquesta temporada, com no podia ser de cap altra manera, l’equip dirigit per Míchel Sánchez, avesat a trencar rècords i estadístiques, va decidir esmicolar el conjunt blaugrana tant en el partit d’anada, disputat a l’estadi Lluís Companys, a Montjuïc, com en el de tornada, a Montilivi, fa menys d’un mes. Si bé és cert que en el primer partit el conjunt dirigit per Xavi Hernández va tenir força ocasions per fer que el resultat no fos tan contrari als seus interessos, la resposta gironina en els dos enfrontaments al lleuger domini culer va ser fulgurant.

A Montjuïc, el Girona arribava al duel competint de tu a tu amb el Madrid per la primera posició. Míchel va intentar sorprendre tàcticament amb una fórmula que ha acabat repetint en algun partit estirant Yan Couto, lateral dret amb possessió del rival, a l’extrem dret amb possessió pròpia, fet que va incrustar Tsygankov al centre per connectar amb el seu compatriota Dovbyk en la referència de l’atac. Això i la posició habitual de Miguel Gutiérrez per tenir superioritat numèrica –els blaugrana no sabien com defensar-ho– va ajudar perquè tot rutllés. L’efectivitat en els metres finals va fer la resta en un matx que en els darrers minuts va embogir una mica amb tres gols en el tram final, dos en l’afegit, el darrer de Stuani, amb el Barça bolcat de ple buscant el 3-3.