Un rècord amb moments inoblidables
L’orgull. Valery s’ha estrenat com a golejador a primera i s’ha convertit en el gironí amb més partits a l’elit amb el club
Per a cadascuna de les persones que han format el Girona, fins i tot per als que l’han viscut des de fora, aquesta serà una temporada inoblidable. Però entre tots ells hi ha qui ho ha viscut més intensament pel motiu que sigui. I un d’aquests casos és el de Valery Fernández. L’escalenc, de 24 anys, no va tenir la continuïtat assegurada en el Girona per aquesta temporada fins al febrer del 2023, quan va renovar un contracte en què li quedaven mesos, per tres temporades més. Quina pèrdua hauria representat per a totes les parts si això no hagués passat, i és que Valery és l’únic jugador de la demarcació gironina que ha format part de la històrica fita d’aconseguir el bitllet per a la Champions League de la temporada que ve. És dels que més la desitjaven, i el primer que es va treure la careta dient, en una entrevista a aquest diari el mes de febrer passat: “No aconseguir la classificació per a la Champions seria una gran decepció per com va la temporada.”
En l’aspecte col·lectiu, per a un jugador com Valery, que va plorar més que ningú a Tenerife després de segellar l’ascens a primera divisió, ha estat un any espectacular. Però és que en l’aspecte individual l’escalenc també té molts motius per emmarcar el que ha fet sobre la gespa. El més important, sense cap mena de dubte, és que després de moltes temporades ha pogut completar un any sense lesions que li hagin impedit estar, de manera continuada, a disposició de Míchel. I això, venint de passar-ho malament i que el futbol el tractés de manera injusta, ja és un èxit per si sol. Aquesta absència de lesions ha portat Valery a participar més que mai. Tot i que només ha estat titular en dues ocasions en la lliga, ha sumat un total de 27 partits –cinc partits més en la copa, tres de titular–, jugant gairebé sempre com a extrem esquerre, a diferència de temporades anteriors, en què ho havia fet més com a lateral o carriler.
Per emmarcar
Amb els 27 partits que ha disputat aquest curs, Valery, que ja suma 140 partits com a blanc-i-vermell, s’ha convertit en història del club. I és que l’escalenc s’ha convertit en el jugador gironí que més partits ha jugat en la història del Girona a primera divisió. És cert que només n’hi ha vuit –Eloi Amagat, Óscar Ureña, Joel Roca, Ricard Artero, Marc Muniesa, Pere Pons, Àlex Granell i ell–, però Valery ha passat davant de llegendes del club, com Pere Pons i Àlex Granell. El de Sant Martí Vell, amb 65, i el de Girona, amb 66, encapçalaven aquesta llista fins que, en aquest tram final de temporada, Valery s’ha pogut enfilar fins als 69 partits amb el Girona a primera divisió. A més, és l’únic que ha participat en tres cursos diferents.
Més enllà del rècord, aquesta temporada també es recordarà per dos moments molt especials en què l’escalenc va aportar el seu gra de sorra. O més que un gra, un bon sac. I és que Valery, que fins aquesta temporada només havia marcat tres gols a 2a divisió A i tres en la copa, s’ha estrenat com a golejador a primera divisió –ha marcat dos gols més en la copa–. I quina manera d’estrenar-se, ja que les dues dianes són d’aquelles que es recordaran per tota la vida.
El primer gol de Valery a primera divisió va ser en la victòria contra el Barça en la primera volta al Lluís Companys (2-4). Míchel el va fer entrar en el minut 78, quan el partit estava 1-2, i l’escalenc va ser capaç d’aprofitar una pilota despenjada per Stuani per deixar retratat Koundé amb una sotana trepitjant la pilota i, davant de Ter Setegen, marcar l’1-3 (80’) amb una tranquil·litat admirable. Si el primer va ser especial, el segon potser ho va ser més. I és que a Montilivi contra l’Atlético, Valery s’estrenava com a titular en la lliga. A més ho feia amb el braçal de capità. I quan només s’havien jugat dos minuts, des de l’extrem esquerre, es va internar i amb un cacau des de la frontal va superar Oblak. Brutal. I més perquè, com a Montjuïc, es va guanyar (4-3).
