Satisfer la UEFA

El Girona ha de complir els requisits que posa la UEFA per garantir l’esportivitat entre equips d’una mateixa propietat que juguin els seus tornejos. I això ho ha de fer abans del 3 de juny, que és quan acaba el termini imposat per l’òrgan de control de l’ens esportiu. El Girona i el City ja saben des de fa setmanes –i mesos– que han de reformular la seva relació per tal de poder competir tots dos en la propera i renovada Champions League. Aviat s’hauria de saber quina és la solució a l’entramat que obliga el City Football Group a vendre o cedir bona part del seu paquet d’accions a un tercer per esvair qualsevol dubte sobre el control de les decisions que puguin tenir sobre el club gironí –de retruc, membres relacionats amb el City, actualment al consell d’administració, cediran el seu càrrec–. Així doncs, el City podria despendre’s directament de part de les seves accions o formar una estructura mercantil amb gestió independent i supervisada per la UEFA. Les dues opcions són factibles, sobretot la primera, tenint en compte que la resta de màxims accionistes podrien sostenir el paquet dels anglesos –Marcelo Claure i Pere Guardiola, a través del Girona Football Group, són afins al City, però desmarcats d’aquest jurídicament–. En tot cas, aquest assumpte mai ha preocupat al club gironí, i és que existeixen precedents recents d’altres clubs pertanyents a una mateixa propietat que han pogut participar simultàniament en competicions europees.

L’altre aspecte en què s’ha de treballar en relació amb la màxima competició continental és l’estadi de Montilivi, que haurà de presentar millores i adaptacions per complir les exigències pactades amb la UEFA, que ja va donar el vistiplau perquè fos escenari de Champions. No s’esperen grans obres a l’estadi –com a molt un milió d’euros d’inversió– i tot aniria destinat a habilitar el camp per complir la normativa. Amb marge fins al setembre, les obres no s’haurien de dilatar, sobretot per millorar els accessos per a l’afició rival o els acords i ajudes de l’Ajuntament en dies de partit entre setmana.

La parcel·la esportiva

El Girona disposa avui de 28 jugadors amb contracte per a l’any vinent, comptant els qui han tingut dorsal de filial enguany i que han estat en dinàmica amb el primer equip i els que retornen, en aquesta condició, després d’una cessió. Tres acaben contracte, i són Juan Carlos Martín i Borja García, que no continuaran, i Juanpe, que podria rebre una oferta de renovació del club. Els cedits retornen, de moment, al seu club d’origen –Savinho, Yan Couto, Eric Garcia i Pablo Torre–; a alguns se’ls oferirà una sortida pactada en forma de rescissió, mentre que a un gruix important altres clubs de més potencial els oferiran una nova aventura amb un nou contracte. És aquí on el club blanc-i-vermell haurà de fer-se valer per intentar retenir talent –costarà– o, com a mínim, ingressar diversos milions en traspassos que ajudaran a la reconstrucció –llavors el marge d’error serà reduït.

Sembla evident que grans clubs europeus trucaran a les portes d’Artem Dovbyk –Pitxitxi de primera–, Miguel –el Madrid té una opció per repescar-lo–, Iván Martín, Viktor Tsygankov o Aleix Garcia, que podria ser el primer a marxar amb una suculenta proposta del campió de la Bundesliga enguany, un Bayer Leverkusen disposat a pagar entre 15 i 20 milions.

Serà un estiu llarg en tots els aspectes i en l’horitzó també s’han d’esvair dubtes respecte a la campanya d’abonaments 2024/25, o a la fórmula que s’utilitzarà per encabir tothom amb les reduccions d’aforament de Montilivi per a la Champions, un altre front obert important.