Un aprenentatge magnífic
La primera a 1a (2017/18). El Girona es va estrenar en l’elit per la porta gran amb Pablo Machín signant una excel·lent desena posició i un triomf per al record contra el Madrid a Montilivi
Després de molts anys picant pedra, el Girona va poder, d’una vegada per totes, estrenar-se a primera divisió en la temporada 2017/18. Posar-se a prova amb els clubs punters de la lliga espanyola feia cert respecte, però el projecte, amb el recent aterratge del City Football Group com a accionista majoritari del Girona, convidava a l’optimisme. S’havia d’invertir en la plantilla, i es va fer. Jugadors com ara Bernardo, Stuani, Planas, Iraizoz i Muniesa van arribar a Montilivi per aportar la dosi d’experiència a primera divisió que necessitava una plantilla amb Àlex Granell, Pere Pons, Borja García, Bono i Portu com a principals referents. A més, via City, es van incorporar jugadors joves com ara Aleix Garcia i Douglas Luiz, que havien de fer un salt de qualitat. I tot, sota la direcció d’un Pablo Machín que s’acabava de convertir en llegenda del Girona després del desitjat ascens a primera divisió.
La primera experiència en l’elit havia de ser per gaudir-la, sense marcar-se cap exigència més que la de lluitar per la permanència. I si s’aconseguia, bé, però, si no, tampoc era la fi del món. Es tractava, simplement, d’aprendre per poder ser més fort en un futur. I es va fer, perquè els gironins van acabar trencant tots els esquemes i van acabar en una més que meritòria desena posició amb 51 punts. Dos registres que, fins aquesta temporada, suposaven el sostre dels gironins a primera divisió.
El Girona va poder gaudir de tot el viatge, des del primer partit fins a l’últim. De fet, l’estrena ja va ser per emmarcar. El Girona va rebre l’Atlético a Montilivi. El partit havia de ser una festa i el resultat era el menys important, però és que els gironins van rascar un empat (2-2) i encara va anar just que no acabessin guanyant el partit. El gran protagonista, sense cap mena de dubte, va ser Cristhian Stuani, autor dels dos gols blanc-i-vermells. L’uruguaià acabava d’arribar al Girona i ningú podia preveure el que acabaria aconseguint per ser considerat el jugador més important de la història del club, amb el rècord golejador i de partits en el futbol professional sota el braç. Aquells dos gols van ser només el principi, però és que Stuani va acabar la lliga amb uns espectaculars 21 gols. Una xifra que, fins a l’aparició de Dovbyk, semblava molt difícil que un jugador del Girona pogués igualar. Portu, amb 11 dianes, va ser l’escuder perfecte.
Més enllà d’alguna jornada en què el Girona va flirtejar amb el descens, els gironins sempre van mirar amunt, somiant gairebé fins al final la lluita per Europa. En el camí es van deixar partits inoblidables, però cap com el del dia de Sant Narcís. El Girona, un debutant a primera divisió, va ser capaç, amb els gols de Stuani i Portu, de guanyar tot un Madrid a Montilivi (2-1). Va ser la primera gran gesta dels gironins en l’elit, marcant un camí de fortes emocions que, afortunadament, s’ha pogut anar repetint.