La temporada històrica del Girona no s’explica sense el gran rendiment de la majoria dels seus jugadors. Un dels qui més han despuntat, tot i que la seva feina és menys agraïda, és el central Eric Garcia, que ha aprofitat la cessió d’un any procedent del Barça per tornar a recuperar el seu millor nivell de joc, de confiança i de moral per esvair els fantasmes que el van relegar de les convocatòries de la selecció espanyola –això no ha variat tot i el seu excels curs– i, també, dels esquemes tàctics de Xavi Hernández en el conjunt blaugrana.

Eric Garcia va arribar al Girona en els últims sospirs del mercat estival, després d’haver jugat dos enfrontaments amb el Barça i acumular 55 minuts de joc. Després d’una operació rocambolesca a tres bandes entre el City, Barça i el Girona, que va portar João Cancelo al conjunt culer i el de Martorell a terres gironines, el central va passar a ser una peça indispensable per a Míchel Sánchez, que l’ha fet jugar 30 partits de lliga, tots com a titular, en què ha acumulat 2.641 minuts –també va jugar un duel de copa (29 minuts)– i ha fet cinc dianes en total, convertint-se en el defensor de la categoria que més vegades ha perforat la porteria rival, seguit per Dani Carvajal (4), amb qui va desempatar en l’última jornada gràcies al seu gol contra el Granada a Montilivi, i una llarga llista de futbolistes amb tres dianes, com Sergio Ramos (Sevilla), Lejeune (Rayo Vallecano), Yuri (Athletic) o el seu company d’equip David López. El central s’ha destapat amb quatre gols en la segona volta, a més d’assumir cada vegada més un paper protagonista en la sortida de pilota. En el tram sense Blind, de baixa per una lesió, Eric era qui tenia el protagonisme i la missió de trencar línies amb les passades interiors, o a través de conduccions, un paper que amb el neerlandès jugant s’han anat repartint a parts gairebé iguals.

A més, tot i que amb sortida de pilota era un central més juntament amb David López i Blind, el català ha partit del lateral dret en defensa relegant Arnau Martínez a la banqueta i en diverses ocasions Yan Couto al costat del de Premià de Dalt, o en una posició més avançada d’extrem dretà.