La pri­mera va ser ana­lit­zar com estava el club inter­na­ment i, sobre­tot, a nivell de sala­ris. Era una situ­ació molt com­pli­cada i recordo que vaig tenir la sor­presa que amb tretze juga­dors amb con­tracte estava exhau­rit el límit sala­rial. La pri­mera decisió va ser par­lar amb Jan­dro, David Gar­cia i Juanlu Hens. Eren juga­dors impor­tants que els últims anys havien donat un punt impor­tant dins del club i hi vaig par­lar perquè s’ado­nes­sin del pro­blema econòmic per rebai­xar sala­ris i dei­xar espai per poder fer fit­xat­ges.

El club estava en un moment de molta difi­cul­tat econòmica, els ingres­sos esta­ven molt per sota de les pers­pec­ti­ves que podia crear un club de segona A. Ja es va sal­var la cate­go­ria de manera mira­cu­losa i que els tres juga­dors fes­sin el pas va ser vital. A ningú li agrada rebai­xar-se el sou però vaig tenir la sort de tro­bar-me amb tres fut­bo­lis­tes que van enten­dre la situ­ació; no els va agra­dar, però em van aju­dar a poder començar a pren­dre alguna decisió de fit­xar.

Havia tin­gut dues ofer­tes per entrar al món pro­fes­si­o­nal abans, al Màlaga i al Saba­dell. En totes dues, quan vaig inda­gar i ana­lit­zar vaig pren­dre la decisió de no fir­mar. Amb la del Girona, par­lat amb la meva dona, era de fir­mar i no pen­sar o enten­dre el que hi havia al dar­rere, sinó entrar al món pro­fes­si­o­nal. Vaig fer bé perquè si no no hau­ria fir­mat. A la tarda fir­mava i a la nit vaig anar a sopar amb Pablo Machín i Oriol Alsina, que eren l’entre­na­dor i direc­tor espor­tiu, i em van expli­car el seu dia a dia i tarannà durant l’any ante­rior, a més de les difi­cul­tats. Em vaig sor­pren­dre molt, la situ­ació era com­pli­cada per poder fer bé les coses. Vaig par­lar amb Rebled, li vaig comu­ni­car una sèrie de deci­si­ons i em va donar suport.

Venia del món semi­pro­fes­si­o­nal, de l’Hos­pi­ta­let de segona B, un club molt com­pli­cat amb un pre­si­dent a qui li ho dec tot, ja que em va donar l’opor­tu­ni­tat, però a la vegada em va ense­nyar a ser aus­ter i bon nego­ci­ant, perquè no hi havia recur­sos econòmics. Tot allò, el fet de venir aquí era com créixer i és el que m’ha pas­sat des que vaig arri­bar. Cada any he sen­tit que anàvem a més. Això ha fet que ho hagi por­tat de manera natu­ral i que no hagi sen­tit la sen­sació de caure o anar a menys. Després hi ha els temes que vius, com el des­cens o algun no ascens traumàtic, que fa que tor­nis a començar. El Girona m’ho ha donat tot en l’aspecte pro­fes­si­o­nal ja que m’ha fet sen­tir-me el pro­ta­go­nista d’una història que fins avui ha fun­ci­o­nat molt bé.

Sem­pre l’he sen­tit. Aquí sem­pre m’han dei­xat tre­ba­llar al cent per cent, he pres les deci­si­ons espor­ti­ves, òbvi­a­ment amb gent del meu equip de tre­ball diari, però aquest pro­jecte me l’he anat fent meu, por­tant gent de la meva con­fiança, cre­ant noves estruc­tu­res, nous espais i amb una idea fut­bolística al dar­rere que m’agra­dava. És cert que els pri­mers qua­tre o cinc anys em vaig adap­tar molt a la figura de Machín, ja que creia que era una peça clau del pro­jecte, havia sal­vat l’equip i cada any amb un estil de joc reco­ne­gut donava molt de ren­di­ment. Això també ha estat una de les coses que m’han ense­nyat, que en el fut­bol hi ha dife­rents camins i que tots són bons. Aquells anys amb Machín van ser molt bons.

Ha can­viat molt i per mol­tes cir­cumstàncies. Els resul­tats espor­tius et donen un bagatge i un res­pecte fut­bolístic, també pel nos­tre tarannà. La imatge del club és molt bona, hi ha molta gent que ho ha tre­ba­llat molt bé. El fet de tenir uns pro­pi­e­ta­ris més forts com el City Group, Mar­celo Claure o Pere Guar­di­ola dona també una imatge a l’exte­rior de club seriós i de pro­jecte sòlid. Crec que tot això, lli­gat al dia a dia, en què el juga­dor ha vist que ha millo­rat, amb faci­li­tats a nivell d’entre­na­ments, bus­car fórmu­les per tal que se senti al màxim nivell per donar el millor ren­di­ment… són coses que fan que el boca-ore­lla sigui posi­tiu i que ara com ara el Girona sigui un pro­jecte que la gent es mira amb bons ulls.

Per mi és un orgull per­so­nal. Hem fet història i quan vaig arri­bar ningú hau­ria pogut ima­gi­nar el que hem acon­se­guit. És nor­mal que s’hagin escrit lli­bres; és per fer-ho [riu]. No ho dic per mi sinó per molta gent que ha aju­dat a escriure aquesta història. El Girona abans estava con­sa­grat com un equip fort de segona però aquests dos anys últims sem­bla que estem fent les coses bé i con­sa­grant-nos a pri­mera, tot i que ho dic amb la boca petita ja que és molt com­pli­cat estar entre els vint esco­llits que juguen a pri­mera. Soc un pri­vi­le­giat.

Hi ha coses que estan a dins i les tens molt pre­sents. El que jo he patit i plo­rat o sen­tit, jun­ta­ment amb la meva família, es guarda a dins i no s’oblida mai. Fa que gau­dei­xis molt més de l’èxit d’ara. Som qui som perquè hem vis­cut totes aques­tes històries i cada any ho vivim des d’un sen­ti­ment d’humi­li­tat perquè sabem que es pot girar la truita. Ara hi ha molta gent dins del club que té l’experiència de tot el ven­tall de situ­a­ci­ons que es puguin donar. L’èxit no durarà per sem­pre, hau­rem de tenir el punt d’equi­li­bri gràcies a haver vis­cut situ­a­ci­ons que ens faran pren­dre millors deci­si­ons.

És una altra experiència que viu­rem, que per molt que cre­iem que l’estem pen­sant i tre­ba­llant donant-hi mol­tes hores, crec que serà sor­pre­nent­ment dife­rent al que estem vivint. El fet d’haver-nos clas­si­fi­cat per a la Cham­pi­ons ens dona un salt qua­li­ta­tiu molt gran en mol­tes coses, i això es veurà. Per­du­rarà per sem­pre, com fer una ciu­tat espor­tiva, millo­rar el camp... Ens donarà molt reco­nei­xe­ment, bona imatge, però a la vegada pot haver-hi un peatge de falta de con­trol de les càrre­gues, de juga­dors que dis­pu­tin par­tits de molt nivell en tres dies de diferència... Això no ho hem vis­cut i em fa molt de res­pecte. Hem de tenir objec­tius molt clars, inten­tant sal­var l’equip al més aviat pos­si­ble, més que fer una gran Cham­pi­ons i patir en la lliga. S’haurà de mesu­rar bé els mis­sat­ges que donem.

Míchel can­via mol­tes coses. Reco­nec que després del des­cens a segona i els dos intents d’ascens fallits, tot i sem­blar un des­as­tre el que vivíem, l’equip es jugava finals per pujar, no tot­hom ho pot dir, tres finals molt com­pli­cats de pair i em van pro­vo­car un des­gast emo­ci­o­nal impor­tant, tris­tesa interna, tor­nar a començar... L’arri­bada de Míchel em va des­co­brir una per­sona molt sem­blant a mi, que tenia molta il·lusió i unes ganes immen­ses i que creia en el pro­jecte. Par­lem un idi­oma molt igual, clar, sobre el que volem, i això va fer que el meu dia a dia canviés, tornés a aga­far for­ces, tot i que les por­tava més ell que jo. Vam con­nec­tar, la gent era feliç després d’anys molt com­pli­cats i sabia que les coses can­vi­a­rien, pot­ser no tant, però real­ment Míchel ha estat clau els últims tres anys.

És clau la història i els exju­ga­dors i exen­tre­na­dors que han pas­sat per aquí. Tots han fet sumar, mar­xen i pràcti­ca­ment tots tenen un gran res­pecte al club. Després de pas­sar pel Lugo, l’Osa­suna, etc., cada història ha dei­xat enrere mol­tes famílies i juga­dors, molta tris­tesa de tots. Això fa que en els moments que tens èxits hagis de tenir el reco­nei­xe­ment a aquesta gent, perquè ells van crear el camí. Van apor­tar uns valors i una sèrie de sen­sa­ci­ons que avui els que hi som els estem gau­dint. El fet que no hi hagi molta inter­venció de la part de dalt i el fet de no tenir història a l’elit ens ajuda molt a crear-la i que no hi hagi vicis. El Girona és el club del meu cor i estic con­vençut que el futur que té és molt bo si som capaços de dei­xar per­so­nes que puguin rege­ne­rar-ho tot.

Sem­pre he tre­ba­llat molt a gust i inter­na­ment m’han fet sen­tir una per­sona impor­tant. En els bons i mals moments, la gent m’ha fet cos­tat. Això fa que em senti un afor­tu­nat en la meva pro­fessió, amb un pro­jecte que, a la meva manera, sento que l’he parit. Ara per ara veig com­pli­cat que una oferta econòmica o un pro­jecte increïble em faci can­viar aquesta idea. Això pot can­viar amb alguna cosa que noti o senti, o perquè passi alguna cosa que em faci veure o sen­tir que no és el mateix. Lla­vors seré el pri­mer de fer un pas al cos­tat.

Abans, amb pres­su­pos­tos dels més bai­xos de segona o dels bai­xos de pri­mera, no tenies gaire res a per­dre. Quan ja tens un bon pres­su­post tens altres obli­ga­ci­ons, com sal­var la cate­go­ria d’una manera tran­quil·la, com volem que passi aquest any, que esta­rem amb el desè o onzè pres­su­post més ele­vat. Tenint en compte d’on venim fa ver­ti­gen unes xifres així, perquè tot es com­pa­rarà i podem pren­dre mal. El calen­dari de les pri­me­res sis o set jor­na­des és molt exi­gent i si l’equip no està en la mei­tat alta de la taula sé que això crearà incer­tesa, crítiques i ver­ti­gen. El fet d’haver vis­cut mol­tes coses et fa estar tran­quil, mesu­rar aquest ver­ti­gen i dis­fru­tar d’aquest mer­cat, perquè per pri­mera vegada puc anar-hi a par­lar. Ara hi ha una onada que hem de dei­xar anar d’ale­gria i sen­ti­ments emo­ci­o­nal­ment molt forts, i això és molt bonic de viure.