El fitxatge de Daley Blind pel Girona va fer aixecar moltes celles. Semblava mentida que un futbolista del seu estatus, amb passat a l’Ajax, el Manchester United o el Bayern de Múnic i amb un palmarès guarnit en què destaca l’Europa League guanyada amb el conjunt anglès el 2017, apostés pel projecte d’un equip que tot just encadenava el segon curs a primera divisió. Molts es van pensar que, amb 33 anys, venia a retirar-se. Res més lluny de la realitat. El seu paper ha estat fonamental per executar la proposta de joc ideada per Míchel. Autor de tres gols i dues assistències en 37 partits (3.213 minuts) entre lliga i copa, l’aportació de l’internacional amb els Països Baixos és clau per entendre el salt qualitatiu dels gironins en la sortida de pilota, amb Blind obert a banda esquerra, formant una línia de tres al darrere completada per David López i Eric Garcia, i alliberant un Miguel que, tot i partir com a lateral, se l’ha vist contínuament fent incursions pel carril interior, fet que sovint ha permès generar la superioritat numèrica al mig del camp. La capacitat del neerlandès de superar línies de pressió filtrant passades verticals, a vegades fins i tot connectant directament amb Dovbyk, ha ajudat l’equip a progressar en el joc.

Blind, que al maig va renovar amb el Girona fins al 30 de juny del 2026, ha fet gala de la seva elegància sobre la gespa. El defensa supleix les mancances físiques amb intel·ligència i anticipació. No és el més ràpid ni el més fort, però sap com ha de posar el cos en cada situació, gairebé sempre tria l’opció encertada i interpreta el joc d’allò més bé. La seva experiència en competició europea serà clau. El seu és un cas més d’èxit d’una direcció esportiva que té clar per quin perfil de jugador apostar. L’exemple més recent és el fitxatge de Ladislav Krejci, el més car de la història de l’entitat, que podria enfilar-se fins als 12 milions d’euros incloent-hi les variables. Serà interessant veure com es compenetren a l’eix defensiu.