Javi Guerra, el desitjat
Quique Cárcel i Míchel Sánchez veuen en el migcampista del València el futbolista ideal per rellevar Aleix García
Els de Mestalla volen fer calaix i l’operació no baixarà dels 20 milions fixos, fet que causa vertigen als gironins
El Girona té clares les posicions que ha de reforçar. De fet, el mateix Míchel Sánchez, després del primer partit amistós al camp de l’Olot, va identificar clarament les mancances que s’havien generat en la plantilla després de les sortides segures d’Aleix Garcia, Eric Garcia, Savinho i Yan Couto, quatre titularíssims, als quals se sumarà més d’hora que tard Artem Dovbyk. Per a la posició al mig del camp, un lloc primordial per a tots els equips, però més per a l’estil de joc que proposa el tècnic de Vallecas als seus equips, l’escollit per dotar la medul·lar de físic i també tècnica per connectar amb l’atac és Javi Guerra. El migcampista de Gilet (Camp de Morvedre) és el principal desig de Míchel Sánchez i de Quique Cárcel, un jugador amb una gran projecció que amb tan sols 21 anys s’ha fet l’amo i senyor del centre del camp d’un equip com el València, que, tot i no passar per un bon moment esportiu i institucional, obliga els seus jugadors a tenir personalitat per triomfar.
El conjunt valencianista necessita, com ja fa més d’un estiu, vendre part dels seus actius al camp per quadrar els comptes. Aquest any, necessiten uns 20 milions en concepte de vendes i per això han adoptat una posició sòlida i intransigent demanant als clubs pretendents 30 milions (en la fase inicial). I és que el València cobrarà el 70% dels diners en concepte de traspàs, ja que la resta (el 30%) anirà a les arques del Vila-real, que el va formar durant més d’una dècada, fins a cadet, quan va recalar al conjunt de Mestalla.
La necessitat del València d’ingressar uns 20 milions fa que les pretensions des de la capital del Túria siguin elevades d’entrada. A més, el possible interès de la Real Sociedad, que es cobreix les espatlles en cas que Mikel Merino marxi del club, fa que el Girona hagi de batallar de valent pel que serà una de les grans apostes dels blanc-i-vermelles, un jugador que ha aixecat passions i que s’ha relacionat amb grans clubs. De fet, des de la Premier League també s’ha observat al valencià i aquests competidors sí que podrien fer desistir els gironins d’un traspàs que promet ser el més elevat de la seva història i que, tot i el pas de gegant a nivell esportiu i pressupostari, fa vertigen, malgrat que el traspàs de Dovbyk donarà una empenta als gironins per fer un nou i millorat intent.
Les variables de l’operació tornaran a decantar la balança definitivament, ja que, si bé el Girona podria arribar o sobrepassar –per poc– els 20 milions fixos que demana el València, el pagament de més a més per uns objectius assequibles podria acabar de convèncer un club que necessita els diners.
Llavors caldrà veure la posició del jugador, estimat i ben considerat per l’afició valencianista, i quines prioritats té davant l’interès i el projecte d’un Girona de Champions League amb un futur prometedor, la Real Sociedad, o una aventura a l’atractiu futbol anglès.
S’alenteix el traspàs de Dovbyk a l’Atleti
Tot i que entre dilluns i dimarts es va accelerar l’operació i semblava que Dovbyk havia de fer les maletes en breu per marxar cap a Madrid –l’ucraïnès no s’entrenava amb l’equip per malaltia–, una reunió que havia de ser definitiva entre els representants del futbolista i l’Atlético ho va frenar tot. Els representants no es van posar d’acord en les quantitats a percebre en forma de comissions i, paral·lelament, el Roma es va despertar per mostrar interès per l’ariet. L’acord entre el Girona i l’Atleti és total.