Les ID dels NPC
Benvolgut soci del Girona FC. Em sap greu dir-te que el club no és teu. Deixa que ho matisi, ho és des del punt de vista emocional, però a efectes pràctics no et pertany. Abans hi havia directives, ara hi ha propietats i executius que dirigeixen el club i que no tenen per què rendir-te comptes. Ells es deuen als màxims accionistes i, per tant, a tu et tracten com a una ID, un client del seu producte, el Girona. Per això es poden permetre no presentar Ferran Ruiz com a jugador del filial, perquè no tenen per què explicar-te res, perquè no volen protestes i amb un braçalet lila el 8-M ja ho tenim arreglat. Per això poden encarir els carnets de soci tant com volen, per aquest motiu poden ser totalment opacs amb els beneficis del club, amb els preus dels fitxatges, i també poden sortejar entrades per a la Lliga de Campions amb mètodes i preus manifestament injustos i tenir Montilivi fet un desastre. De “al soci no se’l pot enganyar” a “tot pel negoci”.
L’encert de Cárcel, la mestria incontestable de Míchel, el bon joc dels jugadors i els resultats, de moment ho tapen tot. Però si un dia, espero que tard, això trontolla, veurem que el rei va despullat i aquell dia tampoc hi podrem fer res, perquè malauradament el club no és nostre. Som uns NPC, figurants a dintre d’una mena de videojoc milionari del qual no participem. Això és així aquí, a Newcastle, a Como, a Leipzig, i a tot arreu. Val més que ho acceptem, el Girona i el futbol ja no ens pertanyen.