El Girona disposa de tres porters de nivell i experiència per afrontar una temporada que serà llarga, exigent i competida. Gazzaniga parteix amb avantatge després de dues temporades a un bon nivell en línies generals, transmetent lideratge i seguretat als seus companys. En un nivell inferior, però no pas lluny de l’ambició de competir per una posició, hi ha Juan Carlos Martín, teòric tercer porter, i l’última incorporació, Pau López, que ahir va ser presentat davant dels mitjans de comunicació. El de Sant Esteve de Llémena no acaba d’assimilar el fet de tornar a casa després de molts anys veient món, des de jove a Barcelona i, posteriorment, a Londres amb el Tottenham, a Sevilla amb el Betis, a Roma, i a Marsella amb l’Olympique, l’equip que l’ha cedit al conjunt gironí fins al final del curs.

“Se’m fa estrany tornar a casa. Vaig marxar de casa quan tenia 16 anys però no he tornar a viure a Girona. No hi porto ni una setmana i em costa assimilar. Per a la família era una cosa que no s’esperaven, em veien de tant en tant, i ara veure com els meus tres fills estan amb els avis em fa feliç. Vinc a gaudir, a fer un gran any, i després ja es veurà”, explicava un Pau López conscient d’on arriba i en quines circumstàncies: “No tinc cap perspectiva concreta. Vinc a aportar el millor i divertir-me. El tècnic decidirà qui ha de jugar i ja els vaig dir, a ell i a en Quique, que no tindrien problemes amb mi si no jugo. Soc conscient que vinc a un equip en què hi ha un porter que fa bé les coses i que existeixen uns rols. Treballaré per estar sempre a punt.”

Pau López coneix el joc del Girona i no l’espanta que el porter sigui una peça clau a l’hora de sortir amb la pilota controlada i assumir riscos: “Conec el mister i he quedat sorprès amb el vídeo d’anàlisi del partit contra el Betis. Sap a què vol jugar i té molts coneixements. Al Betis amb Quique Setién vaig aprendre molt a jugar amb els peus i a assumir riscos. També he tingut Sampaoli i Gatuso, que arrisquen. Intentaré aportar el millor per ajudar a créixer l’equip i el club. Ningú m’ha promès jugar i em toca treballar.”