Condemnats pels errors
El Girona perd contra l’Atlético i continua sense guanyar després de dues jornades
Les errades de Gazzaniga frustren l’equip quan més control tenia sobre el rival
El Girona va tornar, de nou, de buit del Cívitas Metropolitano en un partit estrany, que va deixar al descobert certes mancances i frescor ofensiva i els primers dubtes a la porteria per part de l’equip dirigit per Míchel Sánchez. Els gironins van plantejar un partit valent, van posseir la pilota des dels primers compassos però els va faltar verticalitat i més malícia a partir de tres quarts del camp. Quan més control tenien els de Montilivi sobre el rival, un parell d’errades consecutives de Gazzaniga ho van capgirar tot com un mitjó. Primer amb unes mans fora de l’àrea després de no calcular un bot i després reaccionant tard, això sí, amb un mar de cames davant, a la falta executada per Griezmann que va obrir la llauna. En l’inici de la segona, l’argentí tampoc va saber impedir rebutjar un xut de Llorente que pràcticament sentenciava un Girona que sabia que esgarrapar algun punt de Madrid era difícil.
El conjunt dirigit per Míchel Sánchez sabia que l’Atlético sortiria esperonat per la seva afició i aplicant una pressió elevada per buscar l’errada gironina en la sortida de pilota. Els jugadors gironins van estar més fins i decidits en el procés de trencar línies de pressió apostant per la sortida de tres centrals clara amb Arnau, David López i Blind. Quan era l’Atlético qui havia de treure la pilota, el Girona pressionava avançat també per incomodar els locals i intentar recuperar en camp contrari, cosa que va fer Blind, en una acció que va acabar en no res després que Abel Ruiz intentés connectar amb Bryan Gil. Els matalassers van anar perdent l’empenta inicial i el Girona va poder tocar a pler quan tenia la pilota, fet que el va acabar d’acomodar al terreny de joc per mirar d’aplicar el pla de partit pensat pel seu tècnic. Miguel va tornar a incrustar-se a la mitjapunta, centrat deixant la banda esquerra per a Bryan Gil, però tant als gironins com als madrilenys, amb possessió estèril, els costava generar joc ofensiu en els primers compassos davant les defenses ben plantades –el Girona va provar poc Oblak i l’Atlético només un parell de vegades Gazzaniga amb dos xuts calcats de Samu Lino.
Els gironins van fer un pas endavant gairebé en la mitja hora de joc amb una circulació de pilota més ràpida i un parell d’arribades que van semblar posar nerviosa la parròquia local, ansiosa per veure el seu equip vèncer i convèncer després d’una inversió mai vista en la seva història –de moment 183 milions–. Però les errades individuals es paguen cares i quan en fa el porter encara més. Amb el joc controlat pel Girona, una sortida en fals de Gazzaniga, que es va menjar el bot d’una pilota, va obligar el de Murphy a agafar l’esfèrica fora de l’àrea i encara sort que l’àrbitre li va ensenyar groga al porter, que en la falta executada per Griezmann –doble penalització– també va semblar que podia fer més per evitar la diana de l’astre francès tot i que Arnau desvia lleugerament i la barrera estava més poblada del que és habitual (39’).
El 2-0 fa molt mal
La segona part va començar de la pitjor manera i amb una altra acció amb Gazzaniga com a protagonista. Marcos Llorente va controlar i conduir la pilota sense una oposició ferotge al davant i quan va trepitjar la frontal va etzibar un xut fort i sec, però centrat, que va sorprendre l’argentí, que no va reaccionar a temps quan la rematada li va passar per damunt del cap (48’). La diana va fer mal a un Girona que volia mantenir-se dins del partit sortint amb aires nous del descans però que de cop i volta veia com la llosa d’un 2-0 al Cívitas Metropolitano era massa grossa. I més si estàs en construcció i et falta energia més aviat del que és habitual.
El Girona és cert que va intentar, amb paciència, construir joc ofensiu, però la falta de verticalitat i també de punteria, amb Miovski intentant fer el seu primer gol en una posició franca però sense encert, van fer que a l’hora de buscar reduir distàncies l’equip descuidés una mica la parcel·la defensiva i l’Atlético aprofités per córrer a la contra. I és que, en una d’aquestes, Marcos Llorente, fresc com una rosa ja en el 94, va trepitjar àrea i va servir en safata el gol a Koke, ja a dins de la petita, que no va perdonar davant Gazzaniga.
