Acompanyat de la seva gent i agraint a Déu tot el que li està passant, Yáser Asprilla va ser presentat ahir com a nou jugador del Girona. El colombià arriba amb l’etiqueta, que sol pressionar més d’un, de ser el fitxatge més car de la història del club gironí després que els de Montilivi hagin pagat 18 milions d’euros al Watford –el doble que qui tenia aquesta condició, Abel Ruiz, per qui es van pagar nou milions a l’Sporting de Braga fa menys d’un parell de mesos–. Més enllà de mostrar nerviosisme –s’haurà de veure al camp–, Asprilla va difondre un discurs tranquil, conscient d’on arriba i predisposat a treballar de valent per continuar creixent amb el Girona. “El motiu pel qual he vingut a la família del Girona és perquè ens van convèncer a mi i al meu agent. És clar que el clima o l’idioma són coses importants i quan va sortir l’opció no ho vaig pensar. Vinc aquí a créixer i aquest club és l’ideal; recordo que quan veia els partits del curs passat m’encantaven i sentia que podia encaixar en el joc”, explicava l’atacant.

El de Bajo Baudó, localitat situada en una zona rural al sud del Pacífic, va agrair la confiança del club cap a ell i va espolsar-se la pressió: “Estic molt tranquil. He vingut a treballar amb els companys, que en aquests primers dies m’han donat suport i m’han ajudat. Estic centrat a fer-ho bé i espero debutar dijous i donar alegries a l’afició; vinc amb mentalitat guanyadora”, deia el jugador de només 20 anys però ja internacional absolut amb la selecció colombiana –va tenir un paper molt secundari en la darrera copa Amèrica dels Estats Units– i amb més d’una vuitantena de partits a l’esquena en la competitiva Championship anglesa amb el Watford, club que el va treure de l’Envigado de la primera A colombiana per tres milions d’euros. Asprilla ha demostrat a Anglaterra que és un atacant versàtil que pot jugar en les tres posicions ofensives, fet que donarà a Míchel riquesa de recursos, tot i que el de Vallecas el veu pel carril central gràcies a les seves conduccions, facilitat per trencar línies de pressió i una bona última passada. “Sempre he jugat per dins però n’he après per bandes i jugaré on em posi el tècnic, el que vull és millorar. He parlat amb el mister i em demana més del que estava donant al Watford. Em diu que gaudeixi, dins l’exigència, però que està tranquil perquè coneix el rendiment que puc oferir”, sentenciava un Asprilla radiant i ja inscrit amb el dorsal 10: “Sempre l’he portat i, fins i tot, amb la selecció absoluta l’he pogut agafar. És el meu número i agraeixo al club que m’hagi donat l’oportunitat de venir i de fer-ho amb aquest dorsal a l’esquena.”