No és un rival qualsevol
Miguel. El lateral madrileny, que tindrà l’exigent repte de contenir Lamine Yamal, va marcar en els dos partits del curs passat contra el Barça, un rival especial per a ell
A Miguel Gutiérrez se li escapa un somriure trapella cada vegada que juga contra el Barça, i és que el futbolista de Pinto no pot amagar que és un rival especial per a ell per diferents motius. La raó més consolidada és la seva llarga vinculació amb el Madrid, el seu club de formació. La més recent, no per això menys important, és l’estat de gràcia que viu el lateral quan s’enfronta al conjunt blaugrana. No és casualitat que el jugador de 23 anys, que va repartir set assistències en lliga la temporada passada, fes els seus dos gols del curs 2023/24 contra els barcelonins. El primer, en la històrica golejada a Montjuïc, en un partit en què, amb l’1-1 a l’electrònic, va tornar a avançar els blanc-i-vermells abans del descans amb un punxot espectacular des de fora de l’àrea que en cap cas va ser una improvisació, sinó un recurs tècnic al qual sovint recorre gràcies a l’experiència que va adquirir en els seus inicis jugant a futbol sala, tal com ell mateix ha explicat posteriorment en diverses entrevistes. El desenllaç d’aquell duel és conegut per tothom. El Girona es va imposar amb contundència (2-4) per situar-se líder en solitari i deixar set punts enrere els blaugrana, però encara quedava l’enfrontament del mes de maig a Montilivi, en plena lluita pel subcampionat.
En aquella ocasió, Gutiérrez va tenir una participació destacada en la remuntada del Girona (4-2). Portu va entrar al minut 65 i va ser el gran protagonista amb un doblet i una assistència per al madrileny, que va marcar el 3-2 que capgirava el resultat després que el murcià, habilitat per una passada en profunditat d’Aleix Garcia, protagonitzés una conducció per la banda dreta i deixés el gol en safata per a Miguel, indetectable per a les defenses contràries sempre que trepitja zones interiors. El lateral, lliure de marca, va traçar una diagonal abans de controlar dins l’àrea i definir amb la cama dreta, ajudat també per Koundé, que va posar el peu i va desviar involuntàriament la pilota, deixant Ter Stegen sense temps de reacció.
L’equip de Flick arriba com a líder en solitari, i un dels seus principals perills és Lamine Yamal. El lateral esquerre tindrà l’exigent tasca d’aturar tota una joia emergent del futbol europeu, que es va proclamar campió de l’Eurocopa i està protagonitzant un inici de curs pletòric en el qual ja ha repartit quatre assistències, el futbolista que més n’ha fet de primera divisió. No obstant això, Míchel té més clar que ningú que la manera d’esprémer el potencial de Miguel és alliberar-lo en atac perquè també pugui tenir presència a l’últim terç, on ja ha demostrat capacitat per fer mal. I tot i que últimament ha estat Francés qui ha tancat com a tercer central per la dreta en detriment d’Arnau, juntament amb David López i Blind com els altres dos integrants de la línia defensiva, la idea no variarà malgrat els canvis de peces que hi pugui haver. El que està per veure és fins a quin punt l’amenaça de Lamine pot obligar el tècnic de Vallecas a introduir algun matís tàctic que pugui limitar, per moments, l'habitual llibertat posicional del madrileny.