Un pla ben esguerrat
El Girona no troba resposta a un joc del Barça insistent en què la pressió asfixia la sortida de pilota dels de Míchel
Lamine Yamal, amb un doblet entre el 30 i el 37, i Olmo, amb un gol només tornar del descans, deixen tocat un equip gironí en què Stuani hi posa l’honor
La pressió del Barça i els errors propis van destrossar un Girona al qual no li va sortir res del que havia plantejat a la pissarra. El conjunt blaugrana, amb molta més malícia en els metres finals que anys enrere, més vertical i amb una pressió que asfixia qualsevol, va acabar fent el que va voler amb un equip gironí que va acabar damunt de la gespa amb el caràcter i l’orgull de Portu i Stuani, autor del gol de l’honor, i amb el cap lleugerament a París pensant en l’estrena històrica en la Champions League contra el PSG de Luis Enrique. Els de Flick continuen comptant els partits per victòries i ja en són cinc, fet que els manté en la posició privilegiada de la classificació, mentre que el Girona navegarà entre les deu primeres posicions, ara ja sí amb els ulls posats en una fita per recordar.
El partit va començar amb un monopoli total de la possessió per part del Barça. En els primers compassos, el Girona va perdre la batalla d’allò que li permet ser protagonista, la pilota. Els de Flick van imposar el ritme que van voler i van moure de costat a costat els de Míchel, que intentaven sortir a la contra amb transicions ràpides que no van tenir efecte per culpa de les imprecisions. Lamine Yamal ja va poder avançar als blaugrana després de pispar una rematada a Pedri des del punt de penal que va acabar a les mans de Gazzaniga (6’). Els gironins van intentar treure’s la son de les orelles a través d’una centrada a rosca canviada de Bryan Gil que Abel Ruiz no va aconseguir rematar molt a prop de la porteria de Ter Stegen, que va rebre el primer i únic xut gironí en la primera part poc després, quan el mateix Bryan Gil va veure l’arribada de Miguel a la frontal per impactar massa centrat i mossegat amb l’esfèrica (16’). Coincidint amb el primer xut entre els tres pals, la tendència del matx va començar a canviar i els blanc-i-vermells van discutir més la possessió als culers, que pressionaven de valent però veien com els locals tenien les idees més clares sortint des del darrere. Una claredat que a David López se li va tenyir de negre fosc essent l’últim home i rebent la pressió de Lamine Yamal, que li va pispar la pilota i en l’un contra un amb Gazzaniga va fer el 0-1 (30’). L’errada del central barceloní va fer tremolar com un flam l’equip de Míchel, que només sis minuts després va veure com el de Rocafonda caçava un refús defensiu ja a dins de l’àrea per definir molt bé i posar l’esfèrica lluny de l’abast del porter argentí del conjunt local (36’). Els dubtes blanc-i-vermells anaven in crescendo ja amb el 0-2, però un canvi de ritme en el tram final gairebé va permetre al Girona entrar en del partit. Primer, si Bryan Gil hagués arribat a rematar una centrada de Miguel –ho va fer al ninot i Ter Stegen va refusar– i, després, si el VAR no hagués fet rectificar Muñiz Ruiz, que havia assenyalat penal per mans d’Íñigo Martínez –des de Las Rozas van interpretar que el central estava d’esquena i que la pilota provenia d’un refús involuntari de Balde.
Olmo ho enllesteix
La sortida dels vestidors va acabar de posar les coses a lloc per a mal del Girona i per a bé del Barça. Només dos minuts després de la represa, Olmo va aprofitar una bona passada a l’espai de Kounde per deixar botar l’esfèrica i encreuar-la amb una gardela marca de la casa lluny de l’abast de Gazzaniga. El Barça es va acomodar totalment amb el 0-3 i el Girona va abaixar lleugerament els braços fins que van entrar al camp Stuani i Portu, autors de la jugada que acabaria amb el gol de l’honor del conjunt gironí (80’). Abans, Casadó havia filtrat entre centrals una passada exquisida que Pedri va endreçar a la porteria per fer el 0-4 momentani per tornar els de l’any passat del Girona, i Lewandowski i Pau Víctor havien tingut un parell d’ocasions cada un per establir el que hauria pogut ser una golejada més àmplia tot i les revolucions que van injectar Portu i Stuani, encara que va ser Ferran qui va marxar abans als vestidors expulsat pel col·legiat (86’).