Un somni fet realitat
El Girona visita el Parc dels Prínceps de París per enfrontar-se al PSG de Luis Enrique en l’estrena en la Champions
Amb sensació de tenir poc a perdre i molt a guanyar, els de Míchel sortiran a demostrar que poden fer front als clubs més grans d’Europa
El Girona comença avui a recollir els fruits més sucosos que li ha deixat una temporada passada per a la història del futbol en l’àmbit estatal i, fins i tot, europeu. Acabar tercer a primera donava als de Míchel el premi de competir en la Champions League, el torneig de clubs més important del planeta. Si bé per les Espanyes el futbol dels gironins va meravellar més d’un, el ressò europeu i mundial que dona jugar contra els clubs més grans no té res a veure, i és que això sí que és una nova dimensió. El club gironí inicia al Parc dels Prínceps de París el seu camí de, com a mínim, vuit partits per la màxima competició continental. Ho fa contra un dels eterns candidats a aixecar l’orelluda, que tot i haver perdut les seves grans estrelles en qüestió de poc més d’un any –ja no hi són ni Messi, ni Neymar, ni Mbappé, ara al Madrid–, sí que té un autèntic líder a la banqueta en la figura de Luis Enrique. Com el Girona amb Míchel.
Ni el més optimista s’hauria imaginat mai que un club com el blanc-i-vermell podria competir en la Champions contra els millors, un somni que els més fidels només podien complir engegant la videoconsola de torn o tancant els ulls per agafar el son més profund. La màgia generada la campanya passada, una atmosfera difícilment repetible, permet ara viure coses complicades d’explicar i que segurament quedaran per al record de tots quan comenci a sonar l’himne de la Champions i els jugadors blanc-i-vermells esperin palplantats damunt de la gespa que les últimes notes acabin de sonar. Però, rebobinant, el joc que l’equip de Míchel va oferir fa pocs mesos –amb una plantilla diferent i un punt físic i mental lluny de l’actual– ja va ser de primer ordre mundial, ja li va permetre competir amb els totpoderosos Madrid i Barça fins ben entrada una segona volta que, a domicili, va fer massa pujada.
Una altra realitat
El Girona té les de perdre en totes les comparacions, o gairebé totes, que se li puguin fer amb el París Saint-Germain. Per plantilla, pressupost i història, els francesos donen mil voltes als gironins, que saben, però, que això no fa guanyar partits. En il·lusió i motivació, els blanc-i-vermells han de sortir vencedors del Parc dels Prínceps, dos ingredients indispensables que el mateix Míchel ha posat sempre a l’olla per referir-se a la Champions League i a aquella sensació de tenir poc a perdre i molt a guanyar en l’objectiu de competir cada partit.
Al davant, tot i haver perdut elements importants, Luis Enrique disposa de tot un arsenal de jugadors que poden fer decantar un partit en qualsevol moment. Achraf, Beraldo o Marquinhos en defensa, João Neves, Vitinha o Zaïre-Emery en una medul·lar jove amb molta qualitat –també hi ha Kang-in o Fabián Ruiz, entre altres–, i un atac vertical i físic amb Dembélé, Barcola o Doué per bandes i Asensio o Kolo Muani com a referències –Gonçalo Ramos, l’ariet més pur, es va lesionar de gravetat– formen una plantilla que s’ha anat construint a partir de la idea del tècnic asturià, un referent en l’àmbit europeu amb una trajectòria increïble sostinguda per equips competitius i molt recognoscibles.
Tot i l’avís per a navegants que es va endur l’equip contra el Barça, golejat i sense capacitat de resposta davant un rival en un bon estat físic i eficaç en la pressió, enguany el calendari no deixarà temps per a lamentacions, ni per canviar d’estil, un fet innegociable per a un Míchel que hi anirà amb tot sigui quin sigui el rival.
Viatge sense contratemps i visita a l’estadi
L’expedició del Girona va viatjar a París al migdia amb un vol xàrter des de l’aeroport de Vilobí d’Onyar. Entre els presents, tota la plantilla del primer equip, l’equip juvenil –que també s’estrenarà en la Youth League–, ‘partners’ i algun aficionat. Míchel Sánchez va decidir fer l’últim entrenament abans del partit al matí a la GFA de la Massana i no pas al Parc dels Prínceps com fan molts equips per provar la gespa i prendre mides del camp. Això sí, tot el Girona al complet va anar a l’estadi on es jugarà el matx i tothom va trepitjar la gespa en el que serà un escenari per al record de la història del club. Avui, durant el dia, s’espera l’arribada de prop d’un miler d’aficionats.
