Champions League
Cristhian Stuani tanca el cercle
El de Tala, ànima de l’equip des que va arribar el 2017, sempre ha cregut en el projecte mantenint-se a segona A, pujant, tot i les garrotades, fins a jugar avui la Champions
L’anomenat pal de paller per tota l’afició i el mateix Míchel Sánchez tancarà el cercle que va començar a traçar des que va arribar al Girona l’estiu del 2017. Aquesta nit al Parc dels Prínceps, la llegenda viva del club blanc-i-vermell podrà tastar la Champions League, i fer-ho amb els colors de l’entitat que més estima, per la qual té un sentit de pertinença de nivells insospitats. Stuani tancarà el cercle defensant la samarreta del Girona en la màxima competició continental i complint un somni que mai hauria pogut imaginar que es compliria. El de Tala ha competit sempre a gran nivell, ho ha donat tot per l’escut –a dins i fora del camp– i, tot i un descens traumàtic a segona A, la campanya 2018/19, sempre ha cregut en un projecte que ara, en el tram final de la seva carrera, als 38 anys, li atorga un desig a complir per qualsevol futbolista. Després de dues garrotades de llibre, Stuani es va treure un pes del damunt amb el retorn a primera la campanya 2021/22 i, a la recerca de la consolidació en la màxima categoria, el premi d’un curs passat per a la història: “Per mi és un orgull i un honor poder ser part de tot això. És molt especial, no només pel que significa per al club, sinó per tot el que he viscut en aquesta entitat. Hem de gaudir d’això però amb mentalitat guanyadora constant, ja que això ens ajudarà”, va dir l’ariet en la roda de premsa prèvia al duel contra el PSG.
La fe del charrúa ha mogut l’equip i el club en els darrers temps. A còpia de gols, lideratge i assimilació de rols i protagonisme, el capità portarà el braçal a París tal com li va prometre Míchel després que, gràcies a una diana del davanter, el Girona guanyés el Betis a Montilivi i fes un pas important per segellar l’accés a la màxima competició europea. El de Vallecas, de pas, va recordar, indirectament, Cota, el capità del Rayo que va debutar en la UEFA l’any 2000 i que no va poder gaudir dels honors de la capitania per la decisió de Juande Ramos de deixar-lo a la banqueta –Míchel li va dedicar un gol i Cota va acabar entrant en la segona part–: “No viuré prou vida per agrair el gest que ha tingut el tècnic cap a mi. És un privilegi participar en un partit així i si ha tingut el gest és perquè sap que mereixo viure un fet somiat amb el club que més estimo”, va concloure.