L’estrena té càstig cruel
El Girona veu frustrat de manera dolorosa en el minut 90 el debut històric en la Champions
Gazzaniga, que havia mantingut l’equip amb vida en una segona part d’insistència parisenca, fa una pífia al final que decideix el partit al Parc dels Prínceps
L’heroi es va convertir en el protagonista desgraciat i la resistència, en frustració. L’estrena històrica del Girona en la Champions va tenir un desenllaç cruel. La jornada era tan emotiva, excitant i esplèndida per al Girona i tot el seu entorn que només ho hauria pogut espatllar una desfeta de les cridaneres o una garrotada imprevista. El Girona va tenir molt a l’abast celebrar amb punt el debut continental, però una pífia de Paulo Gazzaniga, que va veure com se li escolava la pilota per sota el cos en la darrera arribada i la més innocent de les moltes que havia tingut el PSG, ho va ennegrir. No és cap drama ni treu l’orgull del debut en la Champions, però fa mal.
El primer onze europeu de la història del Girona tenia la presència anunciada del capità i llegenda, Cristhian Stuani, i Míchel hi va afegir l’entrada d’Arnau, Krejci, Oriol Romeu i Donny van de Beek. El PSG no té Mbappé, però amb Dembélé, Barcola i Marco Asensio com a fals nou, i amb Fabián Ruiz, Vitinha i Zaire-Emery al mig, també feia respecte. I en va fer amb una sortida forta que va espantar, però que el Girona va saber contenir. El més arriscat eren pèrdues, sobretot en camp propi. Miguel, molt pressionat, en va perdre tres de seguides, poc abans del primer xut clar dels parisencs, de Ziaire-Emery (11’). Marco Asensio, recollint una assistència d’esperó de Zaire-Emery, també ho va provar. El conjunt de Luis Enrique va manar en els primers 20 minuts, en què va dificultar la sortida de pilota dels blanc-i-vermells situant fins a cinc jugadors a pressionar a prop de la frontal. El Girona, però, amb maduresa i personalitat, va anar trobant el seu lloc. Es va anar ajustant en fase defensiva, amb bon treball del debutant Krejci i d’Oriol Romeu en la contenció, i també va millorar en la creació, fins a marcar un punt d’inflexió en una circulació llarga, precisa i col·lectiva, marca de la casa, que no només va impacientar l’afició local, sinó que va servir com a carta de presentació a Europa del que vol i és capaç de fer l’equip de Míchel. Tres minuts llargs de combinacions que va acabar Miguel amb una centrada amb tota la intenció cap a Stuani que Safonov va avortar (34’). Als gironins, en la primera part només els va faltar amenaça, buscar els espais, l’esquena dels rivals i les ruptures. De fet, no van xutar a porteria. Però tampoc va tenir gaire feina Gazzaniga, perquè els pocs xuts dels francesos, o els va treure un defensa, com David López el de Fabián (28’), o van sortir molt desviats, com un de molt propi de Dembélé (38’). No es podia demanar gaire res més d’un molt bon Girona en els seus primers 45 minuts continentals.
Krejci i Gazzaniga
La segona part va començar amb electricitat. El Girona va trepitjar més àrea rival que en tota la primera. Ni Stuani ni Van de Beek van poder connectar una centrada de Tsygankov (49’) i entre Safonov i Marquinhos van treure una pilota despenjada per Stuani (51’). Però l’acció més espectacular va ser una correcció defensiva magistral de Krejci. El txec, amb targeta groga, va treure la rematada al límit a Dembélé, que havia arrencat des del mig del camp i, ja dins l’àrea, es disposava a xutar (54’).
Era una anada i tornada. Dembélé, enrabiat per l’exhibició de Krejci, va insistir amb un xut cap a l’escaire que va treure Gazzaniga amb una mà voladora (63’).
Kolo Muani va buscar l’1-0 amb una rematada de cap a la sortida d’un córner (70’). El Girona tornava a patir. Arribades ràpides dels parisencs, i feinada per als de darrere, entre altres coses perquè els de davant (tots de refresc) no triaven bé i provocaven transicions. El punt començava a ser un tresor per preservar, cada cop amb menys proteccions fiables. Era un setge. No va marcar de miracle Kolo Muani, que es va regirar i va fer un xut massa encreuat (83’). Gazzaniga va treure un altre peu salvador, en una acció amb possible fora de joc (85’). Però els herois també s’equivoquen. I quan és un porter, sol acabar malament. I si és al final, encara més.
