La cara B no funciona
El Girona perd el segon partit consecutiu en la lliga després de dos minuts fatídics en què rep dues dianes de rebot (56 i 58)
Míchel Sánchez fa vuit canvis en l’onze respecte al debut en la Champions i alinea fins a set cares noves en un partit desastrós i per oblidar
Per al Girona, aquesta temporada no tot són flors i violes com va fer que s’hi acostumés la seva afició tan sols fa uns mesos. Lluny de ser un equip que funciona com una màquina ben engreixada, que té clar què cal fer en tot moment, l’equip de Míchel deambula pel camp sense ser prou vertical, sense saber com ser-ho i sense mostrar cap símptoma positiu. Preocupa relativament, perquè el curs acaba de començar, però veient el rendiment de la majoria dels fitxatges l’afició ja pot entreveure que el joc de l’equip no sembla que hagi de millorar de la nit al dia. La feinada que té Míchel, sense temps per entrenar per la pressió del calendari, és el pitjor auguri per a un Girona que va perdre per dos rebots desafortunats de Juanpe, que en dos minuts va veure com desviava sense voler dos xuts, de Rioja (56’) i Dani Gómez (58’), respectivament. Els blanc-i-vermells encadenen dues derrotes en la lliga, es queden amb 7 punts dels primers 18 possibles i saben que tenen deures. Dimecres visita Montilivi el Rayo Vallecano, la competició no esperarà a ningú, i el Girona faria bé d’agafar coixí respecte de la part baixa de la classificació.
En la primera part va passar ben poca cosa. El Girona va monopolitzar la possessió de la pilota però no va saber trobar la manera de ser vertical i guanyar terreny a un rival a qui no li importava no tenir l’esfèrica mentre pogués recuperar-la en zona compromesa i intentar aplicar velocitat al joc a través de Javi Guerra, des de la mitja punta, o Diego López i Dani Gómez, tot voluntat però poca precisió. Com els de Míchel, que no van poder fer circular la la pilota amb prou rapidesa i velocitat per agafar desestructurat el conjunt valencianista. Ofensivament, els dos equips van oferir un espectacle pèssim. Els gironins van intentar avisar amb una centrada de Danjuma a rosca canviada que Miovski va rematar forçat i Mamardashvili va acabar de rebutjar amb els punys (17’). I aquest va ser tot el perill que va generar el Girona a l’àrea del València, en un primer acte en què els locals ho van provar amb alguna accelerada que va tancar en algun moment la defensa blanc-i-vermella més metres enrere del que volia el seu tècnic. Javi Guerra va provar una centrada que es va passejar per la frontal de l’àrea petita i Diego López va provar un xut després de caçar un refús a la frontal, també en les úniques i tímides arribades dels locals, que desesperaven a la seva exigent afició.
Negats en tot
Tot i que va semblar entrar millor en el partit, amb més electricitat i intensitat gràcies a un parell d’accions d’Asprilla –era fàcil–, el València va continuar sent l’equip que amb poca possessió i pocs tocs de pilota generava més sensació de perill. Una pèrdua de Solís gairebé va permetre a Dani Gómez estrenar el marcador amb una rematada al lateral de la xarxa a centrada de Rioja, protagonista uns minuts després quan va rebre a la frontal i va provar un xut fort i sec que va tocar en Juanpe, que va desviar la trajectòria per complet i va enganyar Gazzaniga, que tot i rectificar no va poder evitar el 0-1 (56’). Només dos minuts després, Krejci va errar en la sortida de pilota i Pepelu, amb un toc suau, va fer la passada a Dani Gómez, que com Rioja va veure’s valent per fer un tir des de la frontal que, de nou, va tocar en el central canari, una de les novetats en l’onze, per superar Gazzaniga al pal curt (58’). La cara de pomes agres de tots els futbolistes gironins era de campionat, sabedors que aixecar el marcador i esgarrapar tan sols un punt s’havia convertit en una missió gairebé impossible en dos minuts. De fet, no hi va haver pràcticament reacció gironina, ni els canvis hi van ajudar, ja que només dues rematades de córner, de Misehouy, prou actiu (65’), i de Krejci (84’), van fer embrutar-se la vestimenta a un Mamardashvili crucial, sobretot en la rematada del neerlandès.
