La Champions és el fruit d’un camí recorregut fa anys. És un somni, sí, però a partir del treball d’un club que sap molt bé el que fa i el que vol. I entre tots ho hem de valorar. Girona pot presumir de moltes coses, i la potència que té el futbol de primer nivell la situa en una altra dimensió. Tenim exemples tan potents com El Celler de Can Roca, amb una repercussió arreu del món. I això que ha fet el Girona, per tot el que representa el futbol, és d’una força extraordinària. La magnitud desconeguda. Ajuda al fet que, quan a fora diem que som de Girona, ja no hi haguem d’afegir que és al costat de Barcelona. Girona ja està situada, i molt ben situada.

Els èxits esportius, com ja es va demostrar amb l’ascens a primera i després amb la magnífica temporada passada, generen un ambient de felicitat. I la felicitat, per sort, es contagia. I fa augmentar les ganes de viure, les ganes de sortir, les ganes de gaudir, les ganes de consumir. Tots els gironins hem de valorar tot el que s’ha anat aconseguint a través de l’esport. Del futbol, i també del bàsquet. Quan soni l’himne de la Champions a Montilivi, els gironins que hi seran ploraran d’emoció. És per estar-ne molt orgullosos.

Hi ha preocupació pels aficionats del Feyenoord i perquè no sabem ben bé què ens trobarem. I no ens ha de fer por, dir que portem el cartell de novells, perquè ho som. Entre tots farem que surti bé, i si no hi surt del tot, n’aprendrem per a la propera. No ens ha de fer por dir que no estem preparats perquè no tenim experiència; n’anirem adquirint. Tot això forma part també de la magnitud desconeguda.

La Girona empresarial i turística ja era a Europa de fa temps, abans que hi arribés el futbol. La nostra destinació és valorada entre les millors del món i la nostra xifra d’exportació creix any rere any. Ara bé, l’èxit del Girona FC ens situa en un mapa de repercussió mediàtica descomunal que supera amb escreix l’àmbit esportiu i ajuda a impulsar l’economia gironina. Les empreses d’aquest racó privilegiat del món se n’han adonat (i ho han aprofitat) de seguida, sobretot quan en les reunions de negocis que tenen a països tan distants com Corea, Mèxic o l’Argentina el primer que surt a la conversa és l’èxit futbolístic del Girona. La modèlica gestió del talent i la capacitat per multiplicar el valor dels jugadors que ha fet el club (i sobretot l’entrenador i el director esportiu) també podrien servir de model empresarial. El Girona ens ha ensenyat moltes coses que estan més enllà del futbol. El 2022, la Cambra de Comerç va estimar que l’impacte econòmic de l’ascens simultani del futbol i el bàsquet a l’elit de la competició seria d’uns quaranta milions d’euros. Aquesta xifra ha quedat superadíssima en dos anys, gairebé ridiculitzada, només amb el creixement de pressupost del Girona FC. Més enllà de l’impacte directe dels partits, de la despesa que fan els seguidors a botigues i hostaleria abans i després del matx, o de l’impacte indirecte que es genera en tots aquells sectors productius que d’una manera o altra hi estiguin relacionats, l’impacte de la marca Girona a tot el món no es podria pagar amb diners. Val més que una Champions.

Quan Montilivi es va inaugurar, el 14 d’agost de 1970, ho va fer amb tota la magnificència, amb un amistós del Girona contra el Barça de Fusté, Reixach, Marcial i Reina (amb 1-3 i més de 15.000 persones al camp) i amb la il·lusió que un dia aquell partit es convertís en oficial. En aquells temps, però, pensar en la primera divisió era quasi una utopia: l’equip hi transitava lluny, a cavall de segona B i tercera.

L’estadi, d’etapes, n’ha viscudes de tots colors en aquest mig segle. Des del pas del Girona per les categories regionals a finals del segle passat, o les patacades contra el Lugo i en els play-off d’ascens a primera, fins a tardes memorables com la del primer ascens a primera, o les golejades recents contra el Real Madrid o el Barça. Dimecres potser no s’hi viurà el partit més transcendent, però segurament sí el més simbòlic. Que soni l’himne de la Champions a Montilivi instal·larà el club, la ciutat i tota la demarcació de Girona en una altra dimensió esportiva, però també de promoció internacional. No hi ha cap competició de clubs més prestigiosa, i aquest aparador mediàtic permetrà que Girona i les comarques gironines es projectin arreu del món.

El Girona FC ha crescut molt en els últims anys, en l’àmbit esportiu i social. I ho ha fet amb treball, esforç, perseverança i, sobretot, aferrat al sentiment de pertinença, que té en compte el territori i mira cap a ell. Un orgull gironí tan nostre que ens ha permès arribar fins aquí, molt més lluny del que ningú hauria somiat mai. Vivim un moment històric, únic, i l’hem de gaudir, tocant de peus a terra i sense oblidar d’on venim.

Fa només dos anys i mig Girona esclatava d’orgull. En un mateix dia el Girona FC i el Bàsquet Girona pujaven a primera divisió. Era un dia històric per a la ciutat i per tant es va celebrar com tocava: amb una rua conjunta pels carrers de la nostra ciutat i una rebuda per partida doble a la plaça del Vi. Els gironins i gironines van tocar el cel.

Aquell dia d’eufòria pocs s’imaginaven que avui seríem on som. Des del balcó de l’ajuntament, el crit d’en Míchel: “Ja som de primera!! L’any que ve, més i millor! Pere, Quique... a Europa!”, semblava més una gracieta als companys de viatge que no pas un objectiu realista. Però la vida dona moltes voltes i sembla que després de fer-nos tocar el cel l’entrenador de Vallecas també ens va oferir arribar a les estrelles: enguany la Champions es juga a Montilivi.

Durant els propers mesos, el blau-i-blanc de les estrelles que formen el logo de la Champions també serà part del paisatge gironí i se sumarà al blanc-i-vermell del Girona FC. Ho veurem als balcons, ho veurem als carrers de la nostra ciutat i ho veurem a l’estadi.

Que tornin, doncs, la il·lusió, l’eufòria i l’orgull gironí. Que vingui la Champions a Girona. Que aterrin a Girona el Feyenoord, l’Slovan de Bratislava, el Liverpool i l’Arsenal. Que tremolin el PSV, l’Sturm Graz i el Milan quan els anem a visitar. El Girona FC ja va demostrar davant del PSG que és equip d’Europa.

Gaudim tots plegats d’aquest mesos que venen i enorgullim-nos que Girona i Catalunya també formin part d’aquest moment històric.

El Girona augmentarà els controls per evitar la revenda d’entrades per al partit de Champions de demà, contra el Feyenoord. El club va anunciar que ha detectat intents de revenda en plataformes i intensificarà la vigilància als accessos a Montilivi el mateix dia del partit. El club recorda que les entrades són nominals i intransferibles, i l’ús fraudulent, falsificació o revenda pot comportar sancions de fins a dos anys de prohibició d’accés a l’estadi. A més, per seguretat, els aficionats amb entrada per la porta 1 hauran d’accedir per la part nord del carrer Universitat, amb restriccions al tram proper al sector visitant.