Com recorda el partit inaugural contra el Barça?

Va ser un dia molt esperat per tothom. Hi havia un bonic ambient de futbol. Hi van assistir 25.000 persones, el camp feia goig i el rival era un bon reclam.

Què va suposar per a la ciutat i per al club el trasllat a Montilivi?

En l’àmbit esportiu, va comportar tot un canvi de mentalitat per a la població de Girona. A Vista Alegre hi havia un caliu més familiar, el públic podia tocar l’esquena dels jugadors quan hi havia un servei de banda, però el trasllat a Montilivi era convenient, no es pot viure dels records, i va permetre al club professionalitzar-se.

El dia de la inauguració no va marcar, però en el primer partit oficial a Montilivi, no va fallar amb la seva cita amb el gol.

Ho recordo perfectament. Vaig fer gol amb un cop de cap contra l’Acero. No me’n recordo de tots, però dels més especials, sí. I aquest n’és un.

Vostè era dels que creien que la Champions League s’havia de disputar a Montilivi?

Sí, jugar a Barcelona hauria estat un menyspreu al soci que fa un esforç econòmic per pagar el carnet.

N’hi ha prou amb gaudir de la Champions League, o també s’han d’exigir resultats?

Hem de gaudir-ho. Probablement no tornarà a passar. Jo, com a mínim, no ho tornaré a veure. Això no té preu i s’ha de valorar ara, no quan ho deixem de tenir.