Quines sensacions va tenir en el debut a casa contra l’Alacant?

Havíem guanyat a Balaídos (0-1), però per a nosaltres era una cosa extraordinària. La majoria debutàvem a segona divisió i ens feia una il·lusió terrible. Montilivi no estava ple i, tot i això, vaig notar el salt de categoria perquè hi havia molt més públic. A més, vam guanyar i vaig fer gol en un córner. Va ser un debut somiat.

Molta gent es va abonar al Girona aquell estiu. Els jugadors notàveu la il·lusió a la ciutat?

Sí, la massa social va augmentar per totes les comarques gironines. A segona divisió, tot té molta més repercussió i la gent et coneixia, tot i que encara estàvem ben lluny del que es viu ara, que els futbolistes del Girona són ídols per als més petits.

Les coses han canviat molt.

Sens dubte. El club tenia dificultats econòmiques i no hi havia estabilitat institucional. En cas de no haver pujat, el club hauria pogut desaparèixer amb els deutes que arrossegava. És per això que em sento una mica partícip i molt orgullós del que es viu avui.

Veu el Girona amb possibilitats d’accedir als vuitens de final de la Champions League?

El partit del Feyenoord és el primer a casa i és un premi ben merescut. Gaudirem d’un espectacle mai vist fins ara i cal gaudir-ho. Les pròximes dues jornades marcaran molt les possibilitats del Girona. El que tinc clar és que l’equip competirà i donarà més d’un ensurt.