Qui­nes sen­sa­ci­ons va tenir en el debut a casa con­tra l’Ala­cant?

Havíem gua­nyat a Balaídos (0-1), però per a nosal­tres era una cosa extra­or­dinària. La majo­ria debutàvem a segona divisió i ens feia una il·lusió ter­ri­ble. Mon­ti­livi no estava ple i, tot i això, vaig notar el salt de cate­go­ria perquè hi havia molt més públic. A més, vam gua­nyar i vaig fer gol en un córner. Va ser un debut somiat.

Molta gent es va abo­nar al Girona aquell estiu. Els juga­dors notàveu la il·lusió a la ciu­tat?

Sí, la massa social va aug­men­tar per totes les comar­ques giro­ni­nes. A segona divisió, tot té molta més reper­cussió i la gent et conei­xia, tot i que encara estàvem ben lluny del que es viu ara, que els fut­bo­lis­tes del Girona són ídols per als més petits.

Les coses han can­viat molt.

Sens dubte. El club tenia difi­cul­tats econòmiques i no hi havia esta­bi­li­tat ins­ti­tu­ci­o­nal. En cas de no haver pujat, el club hau­ria pogut des­a­parèixer amb els deu­tes que arros­se­gava. És per això que em sento una mica partícip i molt orgullós del que es viu avui.

Veu el Girona amb pos­si­bi­li­tats d’acce­dir als vui­tens de final de la Cham­pi­ons Lea­gue?

El par­tit del Feye­no­ord és el pri­mer a casa i és un premi ben meres­cut. Gau­di­rem d’un espec­ta­cle mai vist fins ara i cal gau­dir-ho. Les pròximes dues jor­na­des mar­ca­ran molt les pos­si­bi­li­tats del Girona. El que tinc clar és que l’equip com­pe­tirà i donarà més d’un ensurt.