Bregats en decepcions
Aquesta campanya, el Girona col·lecciona patacades en ple procés de reconstrucció i connexió de les onze noves incorporacions
Els de Míchel enllacen sis partits sense vèncer –quatre en la lliga i dos en la Champions
Si només es tenen en compte els resultats és evident que el Girona no acaba de rutllar. Si es té també en compte el rendiment global del col·lectiu, sembla força evident que l’equip de Míchel està trobant –potser massa a poc a poc– la manera d’oferir guspires de bon joc que pugui fer optimista a qualsevol si s’aplica més contundència a les àrees i una circulació més fluida a la pilota. En la nova realitat del Girona, en què li toca competir cada tres dies i entrenar-se molt poc –és en l’entorn de la ciutat esportiva de Vilablareix on l’equip hauria de créixer i no pot–, la sensació és que la competició està arrossegant un equip en construcció que ha patit la pèrdua de 5-6 jugadors titularíssims, i peces clau de l’entrenador, i que ha vist com fins a onze nous jugadors de tota mena arribaven al club. Massa fronts oberts i massa feina per fer en un setembre que ha acabat sent fatídic per a un Girona que va afrontar la primera aturada de la competició per compromisos internacionals de les seleccions amb dues victòries al sarró i molta tranquil·litat, però que està a punt d’afrontar la segona, el cap de setmana del 12 i el 13 d’octubre, amb una ratxa actual de sis partits sense conèixer la victòria –quatre en la lliga i dos en la lliga de campions–. El calendari, amb rivals d’exigència com el Barça o el PSG, o sortides com les de Mestalla, per molt que el València no passi per un bon moment, i a Balaídos, tampoc hi han ajudat, però el pròxim test tornarà a ser de nivell a Montilivi contra l’Athletic Club (diumenge a les 14 h), un rival que vindrà atropellat, sense poder respirar i amb només 60 hores de descans després de jugar ahir a la nit el seu partit a l’Europa League contra l’AZ Alkmaar, neerlandès com el Feyenoord, l’últim rival dels gironins en la Champions.
Construir un equip des del triomf i una bona quantitat i qualitat d’entrenaments és molt més fàcil que fer-ho en un sotrac de resultats i sense temps per a res. Això li passa a un Girona que, a més, no està tenint la sort que tenia el curs passat, en què tot li sortia bé. L’actual plantilla blanc-i-vermella s’està acostumant a col·leccionar decepcions que fan mal, com ara encaixar en pròpia porteria tres dels quatre gols en la lliga de campions –un de Gazzaniga a París i dos de Yangel i Krejci contra el Feyenoord–, i acumular també errades individuals flagrants que costen gols o penals en contra.
En la màxima competició continental, però, el Girona és a temps de tot, sobretot si guanya el pròxim duel a Montilivi contra l’Slovan Bratislava, el penúltim classificat amb zero punts i un -9 en la diferència de gols, en un matx que es disputarà el 22 d’octubre (21 h). La igualtat després de dues jornades jugades situa els gironins en el lloc 30 de la taula a un sol punt de la zona de play-off per disputar els vuitens i amb partits encara per jugar contra equips que tampoc han començat bé la competició com el mateix Slovan (0 punts), el PSV (1), l’Sturm Graz (0) i el Milan (0).
Canvi de xip costós
L’equip haurà de girar full immediatament i deixar aparcada l’excitació que provoca en el futbolista jugar la Champions per tornar a centrar-se en el que realment importa al club, la lliga, un fet costós, com admet per Míchel. El Girona s’enfronta a l’Athletic Club en un Montilivi que recuperarà l’aforament de més de 14.000 espectadors i que podrà empènyer com sempre el seu equip per evitar que es passi d’aturada a aturada sense guanyar ni un sol partit.
En el campionat estatal, els blanc-i-vermells, tot i sumar 2 punts dels últims 12 en joc –en els dos últims partits gràcies als empats contra el Rayo a casa (0-0) i a Balaídos contra el Celta (1-1)–, el marge amb el descens és encara de quatre punts, i és que aquest és el primer objectiu fixat per l’entitat en una temporada complicada de gestionar en un escenari nou per a la majoria dels estaments del club.
Si el Girona aconsegueix mantenir la línia iniciada en què sotmet al rival –encara que siguin pocs minuts– i soluciona la falta d’eficàcia a l’hora d’aplicar verticalitat i velocitat en la circulació, segur que els de Míchel seran a prop del triomf.