El Girona va guanyar l’Athletic Club gràcies a una diana de Cristhian Stuani en el 99 des del punt de penal. Sense l’actuació prèvia de Paulo Gazzaniga, però, l’equip dirigit per Míchel segurament no hauria sumat ni un sol punt, i això que els necessitava per afrontar l’aturada de la competició per compromisos internacionals de les seleccions amb tranquil·litat i un bon coixí de punts. El porter argentí va aturar tres llançaments des del punt de penal que van fer posar dretes les graderies de Montilivi i van permetre al seu equip mantenir-se ben viu en el partit per aguantar l’1-1 que ja reflectia el marcador. Les aturades antològiques de Gazzaniga van apujar l’ànim i la confiança d’un Girona que, a partir de la segona i la tercera parada, va generar un atac i gol constant sobre la porteria rival que es va traduir en el 2-1 definitiu a còpia d’insistir.

El de Murphy va amargar l’existència als atacants de l’Athletic. Primer a Berenguer, que havia forçat ell mateix un penal a Arnau, i després a Iñaki Williams i Ander Herrera; aquest últim, en la mateixa pena màxima que va fer repetir el VAR, va assumir la responsabilitat per davant del ghanès. Tots dos penals –a més del que es va xiular a favor del Girona– van ser rearbitrats després que, des de Las Rozas, el madrileny Del Cerro Grande, que ja va xiular dues penes màximes al Girona en l’afegit de la visita dels gironins a la Ceràmica contra el Vila-real del curs 2022/23, avisés Pulido Santana. En aquell matx a Vila-real, precisament Gazzaniga va aturar un llançament des dels onze metres a Gerard Moreno (93’), però no va poder fer res per evitar un segon de Dani Parejo (101’).

El porter del Girona s’està erigint en un autèntic especialista aturant penals. Quatre dies abans del duel contra l’Athletic, l’argentí ja havia refusat un xut des dels onze metres del davanter Ueda, del Feyenoord, per mantenir també viu l’equip i aguantar un 1-2 que es va acabar igualant en la segona part, però no defensant, amb el 2-3 en pròpia porteria de Krejci. Per tant, de les últimes quatre vegades que li han llançat penal aquesta temporada, l’argentí té el 100% d’efectivitat en l’aturada –cinc dels últims set–, una estadística que l’ajuda a oblidar errades greus i visibles, com les que fan tots els porters, com ara en la sortida en fals al camp de l’Atlético que va acabar amb gol de Griezmann en una falta des de la frontal, l’autogol al Parc dels Prínceps de París en el debut en Champions contra el PSG o alguna errada en el joc de peus a la sortida de pilota en un tram de curs en què ha tingut massa protagonisme per com ha jugat l’equip en aquesta faceta del joc.

En les tres campanyes que enllaça com a jugador blanc-i-vermell, Gazzaniga havia aturat una pena màxima en cadascuna. En la primera, l’esmentada a Gerard Moreno i el curs passat, a Sandro en un partit que els gironins acabarien guanyant a Las Palmas 0-2, enllestint la classificació per a la Champions d’aquest any. En aquesta temporada, l’ex del Fulham i el Tottenham, entre d’altres, ha millorat molt la seva fiabilitat en els xuts des dels onze metres, ja que dels quinze que li han llançat n’ha aturat sis, un 40%. Gazzaniga va veure com en el seu primer curs assenyalaven a l’equip cinc penes màximes i durant el passat, tot i mantenir allunyats els rivals a través de la pilota i el domini, li xiulaven sis penals. Entre tots, quinze càstigs, i Parejo i Muriqi són els únics futbolistes que han aconseguit repetir i fer més d’un gol des dels onze metres al de Murphy.

Aquesta campanya, amb la lliga, la Champions i la copa del Rei, el club va decidir fitxar com a cedit Pau López, un porter de molt nivell per competir directament amb l’argentí per una posició sota els pals. La seguretat i la tranquil·litat que transmet als seus companys Gazzaniga, però, han fet que de moment Míchel Sánchez no es plantegi cap mena de canvi.