Un bon impuls inesperat
Yáser Asprilla va fer el seu primer gol a Girona d’una manera fortuïta
Contra el Rayo, el València i l’Athletic, el colombià ha jugat 255 minuts; a Balaídos i a casa contra el Feyenoord, només 15 minuts
Yáser Asprilla va estrenar el seu compte golejador amb el Girona d’una manera sorprenent i crucial contra l’Athletic Club. El prometedor jugador colombià, que es continua adaptant al joc de l’equip, va marcar un gol que, tot i estar pensat com una centrada, va acabar sent la diana que va iniciar el camí cap a una treballada victòria per al conjunt gironí. Aquesta primera contribució anotadora és només una mostra del seu creixement i de la seva capacitat per afrontar els reptes de la competició. Míchel, però, va pas a pas i no vol córrer amb la seva adaptació.
Durant la primera part, es va mostrar molt actiu al terreny de joc, movent-se amb llibertat entre línies i creant perill constantment. Associant-se amb Van de Beek i Iván Martín per la dreta, va demostrar una gran facilitat per llegir el joc i buscar espais. A diferència de Danjuma, que aprofitava la seva velocitat per ser més vertical darrere els defenses per l’altra banda, Asprilla es movia amb intel·ligència, buscant accions de combinació i generant ocasions per als companys. Una d’aquestes arribades va trobar Yángel dins l’àrea, però el veneçolà no va poder definir.
En la segona meitat, Asprilla va elevar encara més el seu nivell de joc. Les constants incursions d’Arnau per la banda dreta li van permetre explotar la seva velocitat i el seu desequilibri. Va crear així autèntics maldecaps a la defensa de l’Athletic. Ara bé, mai a través de l’un contra un. En diverses ocasions, Asprilla va estar a punt d’ampliar el seu registre golejador, incloent-hi un xut desviat pel travesser. A mesura que avançava el partit, el colombià es mostrava més còmode, però el cansament també hi va tenir incidència i l’atac gironí cada vegada era més estàtic i posicional, tancant els bascos a la seva àrea.
El seu gol, a més, va tenir un punt d’ironia i sorpresa. En una jugada des de la banda dreta, Asprilla va intentar fer una centrada que Miguel va deixar passar pensant-se que estava en fora de joc. El que semblava una simple centrada es va convertir en una pilota enverinada que va sorprendre el porter Álex Padilla i tota la defensa de l’Athletic i que va acabar al fons de la porteria. El mateix Asprilla va quedar sorprès, però ràpidament es va unir a la celebració amb una barreja d’incredulitat i alegria. El futbolista va reconèixer que la seva intenció inicial no era xutar a porteria: “Volia centrar perquè la pilota es tanqués cap al rematador, però al final va entrar directa.” Tot i el caràcter accidental del gol, el jove extrem va celebrar la seva contribució amb humilitat i entusiasme.
Adaptació progressiva
El colombià es va mostrar molt satisfet amb el resultat i amb la seva primera diana: “Mereixíem la victòria, i estic molt content pel meu primer gol. Ara hem de continuar treballant així.” Amb el dorsal 10 a l’esquena, una responsabilitat que pocs jugadors joves acceptarien, Asprilla continua demostrant que està preparat per a fites importants. “Portar el 10 és una decisió dels directius. Jo només treballo i es va donar així. Ho afronto tot amb la mateixa mentalitat”, hi va afegir amb humilitat. Aquest curs està sent clau per a la seva evolució al Girona, on tot i no haver tingut continuïtat en minuts –90 de completats contra el València i 75 contra el Rayo, però sense aparicions a Balaídos, i només 15 minuts contra el Feyenoord–, Míchel li està donant confiança progressivament. El seu millor registre d’anotació va ser la temporada passada al Watford, on va signar sis gols i va fer vuit assistències en la Championship. Asprilla no es defineix com un golejador nat, sinó com un jugador de l’últim terç, capaç d’associar-se amb els companys, com es va veure contra el Rayo quan va estar a punt de marcar amb un xut llunyà que va topar amb el travesser. Aquesta capacitat de xutar des de fora de l’àrea, poc vista a Girona en els últims temps, li dona un perfil diferent. Tot i això, no destaca en l’un contra un, ja que prefereix entrar des de la dreta cap a dins per connectar amb altres jugadors o provar xuts directes. La seva capacitat per centrar, que es va fer evident al llarg del partit, és també una de les seves millors armes ofensives. Míchel en coneix el potencial.