El protagonista
Arnaut Danjuma
La serp mossega sense verí
El gran hàndicap amb què el Girona afrontava el partit contra la Real Sociedad era que entre la llarga llista de lesionats hi ha tres dels quatre extrems de la plantilla. Només Danjuma està a disposició de Míchel i la veritat és que el neerlandès no està sent diferencial en aquest inici de curs. És el moment que faci un pas endavant, i ahir a Montilivi en algun moment va semblar que es volia carregar l’equip a l’esquena, però més enllà d’accions puntuals no va brillar. I sí, amb permís dels últims minuts de Misehouy, va ser dels pocs que va generar perill. Però sense més. La serp mossega, però ho fa sense el verí que necessita el Girona al davant.
Certament els primers minuts de Danjuma, escorat a la banda esquerra, van ser prometedors. Amb l’ajuda de Miguel va ser el gran protagonista dels primers atacs blanc-i-vermells, en els minuts de més empenta dels gironins, que van ser capaços de sotmetre per moments la Real Sociedad. Amb el seu desequilibri van arribar les primeres accions de perill, una de les quals molt estètica, tot i que també molt afortunada, que va finalitzar amb un xut massa centrat que Remiro va refusar. Una altra, guanyant la banda, que va acabar amb una centrada perillosa que ningú va poder rematar. Aramburu va patir, però el neerlandès es va anar apagant al mateix ritme que la Real Sociedad equilibrava les forces dels gironins. És, en aquests moments, quan es necessita més un extrem com Danjuma, però desgraciadament també és quan menys apareix. De fet, tot i no ser-ne directament responsable, la jugada del 0-1 va venir precedida d’una pèrdua de Danjuma al centre del camp quan l’extrem no sabia què fer amb l’esfèrica.
En la segona part la seva participació va ser efímera fins als minuts finals. Aïllat a la banda esquerra, pràcticament no va entrar en joc fins que el seu compatriota Misehouy el va trobar. Va ser en el minut 82, quan Danjuma es va quedar sol davant Remiro, però una vegada més va xutar al ninot. Va ser la millor ocasió dels blanc-i-vermells en tot el partit, tot i que Stuani, aparentment ben cobert, li demanava la passada de la mort. Un minut després Danjuma va tenir una altra ocasió, però aquesta vegada la volea va ser defectuosa i l’esfèrica va sortir molt lluny de la porteria.