Fa més nosa que mai
L’eliminatòria de copa contra l’Extremadura es converteix en un maldecap per a un Girona carregat de baixes que no podrà donar descans als titulars habituals
Amb la derrota a l’estadi de Gran Canària contra el Las Palmas (1-0) encara ben present en la memòria, el Girona està obligat a fer un parèntesi en els seus dos principals objectius: el de redreçar el rumb en la lliga i el de continuar somiant en la possibilitat de classificar-se per als setzens de final de la Champions League. I és un parèntesi que no fa cap gràcia. Els blanc-i-vermells hauran de jugar demà al camp de l’Extremadura (a les 21 h) la primera eliminatòria de la copa del Rei. Una competició que en els últims anys sempre s’havia esperat amb ganes, però que aquesta vegada fa més nosa que mai. De fet, costaria trobar en els últims quinze anys, des de l’arribada al futbol professional, un partit que s’afronti amb menys ganes que el de demà a Almendralejo.
Lògicament, en clau esportiva la copa és menys motivadora que en les temporades anteriors. Jugar la Champions és el gran atractiu del curs, i ara la tercera competició en discòrdia perd bona part de l’interès, i més després que l’inici en la lliga i en la Champions no hagi estat del tot positiu. El gran problema, però, no és aquest. La copa arriba en el pitjor moment possible per culpa de la plaga de lesions que afecta l’equip, amb deu jugadors fora de combat, sempre que no hi hagi una sorpresa d’última hora amb la recuperació improbable d’Abel Ruiz. L’últim a caure, Alejandro Francés, que va haver de ser substituït contra el Las Palmas i ahir el club va confirmar que té una lesió tendinosa a l’isquiotibial esquerre. El comunicat mèdic no especifica el temps de baixa, però el defensa es perdrà, segur, els dos partits d’aquesta setmana.
La normativa, en contra
La situació per al Girona és dramàtica, amb només tretze jugadors del primer equip disponibles. A més, Yangel Herrera i Stuani tenen molèsties i Arnau Martínez tampoc està al cent per cent ja que li van haver de posar unes cinc grapes a la barbeta pel cop que es va endur al final del partit a Las Palmas. Amb aquest escenari, la normativa de la copa no hi ajudarà, perquè Míchel no podrà aprofitar per donar descans. El motiu és que el Girona està obligat que hi hagi set jugadors del primer equip sobre el camp per no cometre alineació indeguda. Per tant, en la pràctica són vuit, per evitar qualsevol contratemps amb una expulsió o lesió d’un jugador del primer equip. És a dir, que només cinc jugadors del primer equip podran no estar sobre la gespa, i un d’ells, segur, serà Gazzaniga, perquè Juan Carlos serà qui jugarà sota els pals.
L’onze, així com la convocatòria, la completaran els jugadors del filial. El fet de donar oportunitats als joves és, habitualment, el gran atractiu de la copa en les primeres eliminatòries per a equips com el Girona. Ara, però, és una obligació i fins i tot una arma de doble tall, ja que jugadors com Misehouy, a la pràctica jugador del primer equip però amb fitxa i condicionants del filial, Selvi, Minsu i Papa s’han convertit en necessaris en la lliga. De fet, el neerlandès té molts números de ser titular dissabte en el partit contra el Leganés de lliga, així que fins i tot podria ser que Míchel el reservés per evitar un nou disgust.
Tot plegat és un gran maldecap per a un Girona que, tot sigui dit, no farà un lleig a la copa i que si va avançant rondes i buidant la infermeria, ben segur que recuperarà la il·lusió per una competició en què va somiar el curs passat.
