La copa no es menysprea
El Girona, malgrat les lesions a les quals suma Danjuma, fa un partit molt seriós en la copa i goleja l’Extremadura (0-4) amb els gols de Bryan Gil, Arnau i un doblet de Miovski
Tot i la diferència de categoria, els gironins deixen una bona imatge necessària
Sense cap mena de remordiment, ahir el Girona tenia la possibilitat de llençar la copa i descarregar un atapeït calendari que, amb la plaga de lesions, és una llosa molt pesant per als gironins. De fet, segurament bona part de l’afició hauria acceptat, i en alguns casos fins i tot preferit, que l’equip es deixés anar. Però no ho va fer. Ans al contrari. Perquè, si Míchel en la prèvia diu que la millor manera de recuperar-se és guanyar, se li fa cas. I així va ser. Malgrat arribar amb 11 lesionats a la cita, a més d’uns quants tocats, el Girona va demostrar en la primera eliminatòria de copa que si una cosa té és honor, i va fer un partit molt seriós per acabar golejant al camp de l’Extremadura (0-4), de manera que els blanc-i-vermells estaran en el sorteig de la segona eliminatòria de copa, una competició que queda clar que agrada a Míchel, que mai la vol menysprear.
Una victòria, per molt que pugui generar certa indiferència com ahir, mai va malament i menys si ve acompanyada de dues bones notícies, perquè Bryan Gil va tornar a jugar i a marcar i Miovski, obligat a fer un pas endavant, va marcar els seus dos primers gols amb la samarreta blanc-i-vermella. Ara bé, no es pot celebrar gaire res, perquè els de Míchel han de lamentar, encara que sembli increïble, una nova lesió, perquè Danjuma va durar només sis minuts al camp abans d’haver de deixar-lo amb una lesió muscular que no fa bona pinta.
Molt superiors
El partit no va tenir gaire història. El fet d’estar obligat a tenir set jugadors del primer equip sobre la gespa, que a la pràctica són vuit per evitar problemes, va fer que el Girona no tingués cap problema per fer valdre la seva superioritat davant d’un equip de 3a divisió FEF. És cert que l’estat de la gespa, que potser va tenir alguna cosa a veure en la matinera lesió de Danjuma, podia preocupar lleugerament, però ràpidament els gironins van imposar el seu ritme, amb Misehouy, Bryan Gil i Minsu molt actius aprofitant la bona feina de Selvi al centre del camp. El gol, després dels avisos de Misehouy, Krejcí i Miovski, era qüestió de temps, i qui el va trobar va ser Bryan Gil, amb un bon xut ajustat al pal curt des de fora l’àrea (12’). A davant en el marcador, el Girona encara va estar més còmode, jugant gairebé sempre a camp contrari i generant moltes ocasions i molt clares, tot i que no les va aprofitar per ampliar el marcador abans de la mitja part.
Després de la represa, Míchel va moure la banqueta, economitzant esforços i repartint minuts entre els que han de ser titulars dissabte contra el Leganés. El guió, però, no va canviar. El que sí que ho va fer va ser l’encert, perquè el Girona va trobar el camí del gol. I ho va fer qui més ho necessitava. Miovski, que havia errat un parell d’ocasions clares, va fer un doblet en quatre minuts per sentenciar el partit. Primer rematant de cap una falta lateral de Miguel (58’), i després culminant una bona passada a l’espai de Papa (62’), que va tenir molt bons minuts.
L’última mitja hora va ser pràcticament un tràmit per al Girona, que es va permetre jugar a mig gas. Tot i així va continuar arribant a l’àrea de l’Extremadura i Arnau, amb un xut des de fora l’àrea que va desviar un defensa, va fer el 0-4 definitiu (75’).
