Un malson constant
La lesió d’Arnaut Danjuma en el minut 5 en la copa afegeix una nova absència en una plantilla ja minvada i amb Bryan Gil com a únic extrem
Minsu, Selvi o Misehouy són els joves de confiança per superar el calendari
Amb un clar 0-4 al camp de l’Extremadura, el Girona va avançar en la copa del Rei, però la victòria va tenir un gust amarg. El triomf i el fet de passar l’eliminatòria van quedar enterbolits per la lesió d’Arnaut Danjuma, que va haver d’abandonar el camp en el minut 5 en llitera, i tot apunta que l’absència s’allargarà durant unes setmanes. Un nou contratemps en una plantilla ja colpejada per les baixes en posicions clau, i que afegeix una preocupació més per a l’equip de Míchel en un moment delicat de la temporada.
La situació es va torçar just a l’inici, quan Danjuma va notar una punxada a la part posterior de la cuixa esquerra i es va veure obligat a abandonar el camp. Les alarmes es van encendre a la banqueta de Míchel, que haurà d’afrontar els pròxims partits amb un altre nom a la llista d’absències. Tot i que falta la confirmació mèdica definitiva, la lesió muscular als isquiotibials apunta a una baixa de durada indeterminada.
Aquest cop, Danjuma arribava amb un desgast notable. El neerlandès havia sumat 329 minuts dels últims 360 disponibles, amb tres partits consecutius disputats sencers: Real Sociedad, Slovan de Bratislava i Las Palmas. Aquesta càrrega, comprimida en només vuit dies, pot haver estat un factor en la lesió. En la prèvia de copa, Míchel ja va comentar que havien de fer autocrítica, sobretot per tot allò que ja no va començar bé, una pretemporada desigual per a cada jugador i amb les càrregues extres que ha suposat el fet de disputar la Champions. No tot ha estat mala sort.
Bryan Gil, aire fresc
Entre les poques bones notícies, el retorn de Bryan Gil va brillar en l’enfrontament contra l’Extremadura. L’extrem andalús, recuperat de la lesió que el va tenir apartat del terreny de joc quasi quatre setmanes, es va mostrar amb molta actitud, amb una actuació destacada que va ajudar l’equip en una de les posicions més afectades per les baixes. Gil, que va caure lesionat a l’octubre abans de la convocatòria amb la selecció espanyola, va obrir la llauna amb un gran xut des de la frontal i va ser dels més incisius en atac, creant jugades i inquietant la defensa rival. Amb Tsygankov, Asprilla i Portu fora, el Girona necessita frescor a la banda, i Gil sembla que arriba en el moment just per donar aire a l’equip. Si res no canvia, es preveu que Gil tornarà a ser titular aquest dissabte contra el Leganés.
Recursos i retorns
Amb la baixa de Danjuma, Míchel té una peça menys a l’esquerra, on probablement Gil podrà tenir continuïtat. Això deixa la dreta amb espai per a una nova cara, i aquí noms com Misehouy, que ja ha fet un pas endavant en els últims partits, podrien agafar protagonisme. A més, Tsygankov, que es va lesionar contra el Feyenoord fa pràcticament un mes, ja s’entrena parcialment amb el grup. Juntament amb Tsygankov, el migcampista Oriol Romeu també es troba en la fase final de la recuperació, i ha completat diverses parts d’entrenament amb l’equip després d’una llarga absència, des del partit a Balaídos.
Pel que fa a altres jugadors, el club no ha emès cap comunicat sobre l’estat físic de Cristhian Stuani ni de Yangel Herrera, però, segons Míchel, han estat descartats els darrers partits per precaució i sobrecàrregues. Tot fa pensar que aquests dos futbolistes podrien reaparèixer dissabte a Montilivi.
Després del Leganés, el Girona s’enfrontarà al Feyenoord dimarts en un duel de Champions, seguit d’un viatge complicat al camp del Getafe el cap de setmana següent. Aquest tram, dens de compromisos, arriba abans de l’aturada de seleccions d’aquest mes, i caldrà confiar en els joves del filial per donar rotació i descans als titulars. Jugadors com Selvi i Minsu, que ja han demostrat que estan preparats per competir a bon nivell, seran valuosos en aquest moment crític.
El Girona afronta un repte important aquest mes, amb una plantilla que espera recuperar part dels efectius lesionats. Mentrestant, toca resistir i adaptar-se, amb l’esperança de superar aquest tram ple de baixes i recuperar la normalitat a mesura que avanci la temporada.
Debut de Raúl Martínez, un més a la llista
Raúl Martínez, pivot i migcampista de 22 anys, va debutar amb el Girona en el partit contra l’Extremadura, entrant en el minut 70 en substitució de Selvi, i es va convertir en el 26è jugador utilitzat per Míchel aquesta temporada. Fitxat aquest estiu del CE l’Hospitalet, va mostrar criteri en el joc i es va col·locar amb naturalitat en la posició de pivot, la seva zona de confort. Martínez ja havia estat convocat per Míchel en el partit contra el Barça, tot i que no va arribar a jugar i va seguir el duel des de la banqueta; la seva presència va ser necessària per les baixes d’Oriol Romeu i Yangel. A tercera divisió, Raúl és una peça fixa del filial, igual que la temporada passada ho va ser amb l’Hospi. En el seu debut, va protagonitzar un xut a porteria que va demostrar la seva determinació. El jove futbolista va mostrar una actitud resolutiva i una bona lectura del joc, que són fonamentals per al seu desenvolupament. Les seves característiques com a migcampista defensiu el podrien convertir en una nova opció per a Míchel mentre no recupera peces clau.
Juanpe Ramírez, 250 partits jugats amb el Girona
Juanpe va celebrar ahir el seu partit número 250 amb la samarreta del Girona al Francisco de la Hera, un moment especial viscut com a capità amb el braçalet de la senyera. Des de la seva arribada al club el juliol del 2016, ha estat una figura fonamental en les nou temporades que porta a l’equip. Només Stuani, amb 258 aparicions, ha disputat més partits en la història del Girona. Juanpe, central canari, ha contribuït a dos ascensos i ha anotat un total de 22 gols; destaca el seu primer any a primera divisió, en què va marcar cinc gols. La seva dedicació i compromís han fet d’ell un jugador indispensable.
Actualment, la competència per ser el jugador amb més partits al club és intensa, i Juanpe es troba en una bona posició per assolir aquest títol. L’afició el valora profundament, i el seu recorregut al Girona representa un exemple de fidelitat i esforç que inspira les noves generacions. En la seva darrera gran aparició, va poder celebrar una diana molt significativa en la Champions i a Montilivi. Un fet inoblidable.