Patir així sí que paga la pena
El Girona, malgrat ser molt superior al Leganés, ha de marcar quatre gols per assegurar tres punts molt necessaris que permeten canviar el rumb en la lliga
Miguel, Arnau, Stuani des dels onze metres i un gol en pròpia porteria fan estèrils els golassos del rival
Quin descans per al Girona trencar la ratxa de dues derrotes amb una victòria contra el Leganés. Quin descans sumar els tres punts en un partit que s’afronta amb tretze baixes. Quin descans tornar a somriure a la lliga i a Montilivi. I quin descans fer-ho en un partit absolutament boig que, si les sensacions i els mèrits es traduïssin al marcador, hauria acabat amb una àmplia victòria dels gironins. Ahir, però, va tocar patir, i de valent, perquè retrobar el camí del gol i perforar la porteria rival quatre vegades no va ser suficient per evitar un marcador ajustat (4-3), i és que el Leganés va intentar sobreviure a còpia de golassos. Els tres punts, finalment, es van quedar a Montilivi i donen un respir al Girona abans de la visita clau al PSV a la Champions.
És evident que veure la millor versió del Girona és impossible ara per ara, però ahir la imatge va ser més que correcta. Les sensacions no van tenir res a veure amb els partits contra la Real Sociedad i Las Palmas, perquè el Girona va ser un equip que, si més no, va demostrar que podia fer mal al davant. Amb un joc més lent del que es voldria, sí, però amb armes suficients. Selvi, que va creixent en cada partit que juga, Yangel i Van de Beek van donar consistència al centre del camp, però la diferència la van marcar Bryan Gil, un corcó per la banda dreta, i sobretot, Miguel i Arnau. El primer jugant d’extrem i sent protagonista de totes les accions d’atac, i el segon fent el que habitualment fa Miguel, oferint superioritats per dins per donar continuïtat al joc.
Dit això, el més incomprensible va ser arribar 2-2 a la mitja part després d’haver-se avançat dues vegades en el marcador. Amb l’1-0 de Miguel, amb una bona volea aprofitant el refús a una centrada de Bryan Gil al segon pal (21’), i amb el 2-1 d’Arnau, arribant des del darrere per rematar de cap una centrada de Miguel (31’). Els dos gols del Girona van ser més que merescuts, perquè els blanc-i-vermells van tenir més ocasions tot i no ser gaire clares, però el Girona va trobar en tot moment la rèplica del Leganés. Primer amb una bona combinació i un xut de Tapia des de la frontal (1-1, 25’) i després amb un xut amb rosca de Juan Cruz, també des de la frontal i després d’una errada en la sortida de pilota de Blind (2-2, 41’). Sense patir ni un moment al darrere en tota la segona part, amb dues fogonades el Girona es va quedar amb un pam de nas.
Demanant l’hora
El Girona no havia de canviar gran cosa en la segona part. Aconseguir que el guió fos similar al de la primera havia de ser suficient i així va ser. De fet, els de Míchel no van estar tan fins com a la primera part, sobretot a camp rival. Segurament el desgast físic d’un equip que només va poder fer dos canvis hi va tenir alguna cosa a veure.
On no va arribar tant el joc, hi va arribar l’orgull i les ganes. I el cor. De fet, abans d’haver generat cap ocasió, Miovski va forçar un penal de Brasanac en el 58’ i en aquell moment Míchel va fer entrar Stuani al camp per executar-lo. L’uruguaià, aquesta vegada, no va perdonar en la seva especialitat i va marcar el 3-2 en la primera pilota que va tocar (62’). El gol va donar més confiança al Girona, i sobretot més tranquil·litat. De fet, en el 73’ va semblar que se sentenciava el partit quan una centrada molt perillosa de Blind va acabar amb un gol en pròpia porteria de Sergio González (4-2, 73’).
Míchel ja estava preparant més canvis per fer entrar els joves i donar una mica de descans, però en el 77’ una nova fogonada del Leganés ho va canviar tot. Munir, des de lluny, la va clavar a l’escaire per marcar el 4-3 i a partir d’aquí la histèria es va anar menjant el Girona, que va acabar tancat al seu camp, perdent temps i traient-se la pilota de sobre. El que fes falta per conservar una victòria més que necessària i que demostra que, tot i les baixes, el Girona pot mirar més amunt del que ho està ara.
