El Girona es va treure un pes de sobre amb la victòria de dissabte contra el Leganés (4-3). Un triomf en què, a banda del resultat, el millor va ser veure una imatge força recognoscible de l’equip. És evident que les baixes estan causant estralls i que per veure un equip gironí que s’acosti al nivell del de la temporada passada s’haurà d’esperar un temps, però si més no, dissabte a Montilivi, els blanc-i-vermells van fer recordar aquelles sensacions, sobretot en la primera part, malgrat que s’arribés amb 2-2 al descans. I és que si el partit de dissabte hagués acabat amb un 4-0 o un 4-1 ningú s’hauria estranyat, perquè els gols del Leganés que van fer patir al Girona van ser d’aquells que n’entra un de cada cinquanta, però als madrilenys els n’hi van entrar tots.

Un pas endavant necessari per al Girona, que reforça la confiança de l’equip i que s’explica, en part, per la progressió que han fet alguns dels jugadors que no s’han lesionat i que han acumulat molts més minuts dels que segurament els pertocaria si s’haguessin pogut fer més rotacions. Un d’aquests casos és especialment celebrat. És el d’Arnau Martínez, ja que el defensa de Premià de Mar s’ha convertit en una peça indispensable per a Míchel en aquest primer tram de la temporada. “Algú em pot dir de què juguen Arnau i Miguel? Jo no ho sé! Són capaços d’adaptar-se al joc de l’equip i mantenir l’estil. Els hem donat llibertat, amb Miguel per fora i Arnau per dins, i ho han interpretat a la perfecció. En la pressió després de pèrdua, han estat excel·lents. Fa tres i quatre anys que estan amb mi i, en aquest sentit, són dos referents per a l’equip”, deia el tècnic després de la victòria contra el Leganés sobre Arnau i Miguel, el millor des de l’inici de curs.

Els elogis de Míchel cap a Arnau no són una novetat aquesta temporada. Des de fa setmanes el tècnic celebra el gran rendiment del maresmenc, que s’està retrobant amb la seva millor versió. Perquè és igual on jugui, sempre compleix amb nota. Ha jugat de lateral dret fent de tercer central en la sortida, d’extrem dret, de migcampista i, dissabte, de lateral dret fent les funcions habituals de Miguel en la construcció, és a dir amb llibertat per sumar-se al mig i arribar a prop de l’àrea. De fet, tant ho va fer que va ser l’autor del 2-1, rematant de cap arribant des de darrere una centrada de Miguel. Era el segon gol en només quatre dies del de Premià de Dalt, que ja va marcar en la copa contra l’Extremadura amb un xut des de fora de l’àrea. Una gran notícia per un defensa que va arribar a marcar tres gols el curs 2022/23 però que la temporada passada no en va fer cap.