La llarga ombra de Dovbyk
Miovski no està tenint l’aterratge desitjat en el Girona i el seu rendiment és lluny de l’esperat després de no estrenar-se ni en la lliga ni en la Champions League
El macedoni va fer un doblet contra l’Extremadura en la copa, ha provocat dos penals i ha fallat l’únic que ha xutat
El Girona va fer amb Bojan Miovski una aposta arriscada per substituir el pitxitxi de primera divisió del curs passat, un Artem Dovbyk traspassat al Roma per 35 milions d’euros (els gironins en pescaran el 80%). El gol va car però els gironins, tot i participar en la Champions League i tenir prou diners per fer una inversió important en una demarcació clau, van decidir regirar un mercat secundari com van fer amb l’ucraïnès –l’operació més rendible de la història del club– i pescar de l’Aberdeen escocès al seu referent golejador, un jugador estimat pel rendiment que va mostrar i titular de la selecció de Macedònia del Nord. El fet és que els números que està mostrant Miovski amb la meitat de la fase de grups de la Champions League disputada i gairebé un terç de la lliga al sac queden lluny del que s’esperava i desitjava per totes les parts. I el mateix ariet ho reconeix: “Per ser sincer, no estic content amb el meu rendiment, però estic treballant al cent per cent per canviar la situació. Estic donant al màxim cada dia, treballant de valent, i estic segur que tot m’anirà més de cara”, explicava Miovski en forma d’autocrítica.
El rendiment
Miovski ha jugat 9 partits en aquesta temporada, set dels quals com a titular –només ha jugat els 90 minuts en dos– i no s’ha estrenat encara com a golejador en la lliga (6 enfrontaments i 384 minuts acumulats) ni tampoc en la Champions League (3 partits i 208 minuts). El macedoni sí que va fer un doblet contra l’Extremadura en la primera eliminatòria de la copa, un rival de 3a divisió FEF que no va exigir gaire als gironins. En la lliga va forçar un penal en l’última jornada contra el Leganés i es va produir, just després, una situació incòmoda, ja que va ser substituït de pressa i corrents per Stuani quan havia de ser l’encarregat d’executar la pena màxima en primera instància. En la lliga de campions, l’ariet també va forçar, en una acció de murri, un penal del porter del Feyenoord, que posteriorment li va aturar el possible 2-2, que sí que va fer Van de Beek –l’equip va acabar perdent 2-3 per culpa d’un gol en pròpia porteria de Krejci–: “Contra el PSV vam gaudir d’ocasions en el primer tram del partit, especialment una de meva. Si hagués marcat, el partit hauria estat totalment diferent. Sumem una altra experiència, tenim molts lesionats que no es poden entrenar amb nosaltres, però els que quedem ho donarem tot”, va dir l’atacant.
El joc de l’equip, en evolució i en un estat de transició massa llarg pels canvis que va viure la plantilla durant l’estiu i tots els entrebancs en forma de lesió que ha hagut d’esquivar, no estan afavorint un Miovski a qui es veu voluntariós, solidari en la pressió i que es posa a disposició de Míchel per encaixar definitivament en l’equip. El macedoni ha de baixar a tocar la pilota per jugar de d’esquena a porteria i a diversos metres de l’àrea i tampoc està trobant centrades òptimes per poder rematar per culpa de la pèrdua d’efectius en els extrems que l’haurien de nodrir de pilotes. Els gols esperats per Miovski en la lliga són 0,48 per partit i els xuts a porteria, 0,3, unes dades que milloren en la Champions –1,63 gols esperats i 1,7 xuts entre els tres pals.
Cada jugador necessita un temps d’acoblament en un nou club i un ecosistema de joc concret com el del Girona de Míchel, però si a això hi afegim comparacions odioses amb l’últim inquilí d’una plaça com a referència atacant en l’onze titular com Dovbyk, el rendiment de Miovski queda encara més en entredit. En les mateixes dotze jornades, la temporada passada l’ucraïnès ja havia fet 6 dels 24 gols que va fer en tota la lliga, i, això sí, l’equip anava líder amb més del doble de punts (31) que ara (15). Les prestacions de tots els jugadors, per qualitat i per estat de forma, eren excel·lents, l’equip rodava sol, sense contratemps amb les lesions i jugant només un partit cada setmana. I és que aquests són aspectes a tenir en compte per explicar que el bloc no rutlli, als nous els costi tenir protagonisme i el rendiment no sigui l’esperat.
