Un botí digne i molt sofert
Els 18 punts amb què el Girona tanca el primer terç de lliga són aire pur després d’un camí difícil, però que els gironins han anat superant aconseguint victòries en els pitjors moments amb una gran mentalitat competitiva
En un tres i no res, enmig de la voràgine de partits que suposa jugar tres competicions i competir cada tres o quatre dies frenant només quan, com ara, arriben les aturades pels partits de seleccions, el Girona ja ha consumit el primer terç de la lliga 2024/25. Tretze jornades que permeten començar a fer un balanç de la temporada dels blanc-i-vermells en la competició de la regularitat. I de moment els gironins aproven. Ho fan, tot i quedar lluny del notable, amb certa solvència després que la victòria de diumenge al camp del Getafe hagi elevat l’equip fins als 18 punts, i malgrat les mil i una complicacions que s’han trobat pel camí, sobretot en forma de lesions. És evident que el Girona no està brillant, però la desena posició que ocupa ara l’equip no es pot menysprear. I menys amb un balanç numèric que permet tenir molt ben encarrilat el primer objectiu del curs, el de la permanència. Perquè sí, no s’ha d’amagar que estrenar-se a Europa sempre és difícil i la salvació és un pas realment important a valorar aquesta temporada, segurament més que en les anteriors. Amb 18 punts, gairebé ja s’ha fet mig camí per assegurar-ho i encara queden dos terços de lliga per rematar-ho, i el que tothom desitja, poder somiar amb fites més grans.
Respostes decisives
El Girona ha patit de valent en aquest primer terç de lliga i en alguns moments ha semblat que l’equip es podia enfonsar lleugerament, però la resistència mental i l’esperit competitiu dels de Míchel han capgirat la situació, sobretot quan més negre es veia tot. El primer exemple va ser just a l’inici de curs. De manera anecdòtica, el Girona es va veure en zona de descens en la segona jornada amb només un punt després d’empatar al camp del Betis (1-1) i perdre al camp de l’Atlético (4-0). La reacció va ser immediata amb la primera sèrie de dues victòries consecutives del curs. Els triomfs contra l’Osasuna (4-0) i el Sevilla (0-2) van impulsar els gironins fins a la cinquena posició, el sostre fins ara d’aquesta temporada, abans de la primera aturada de seleccions.
Entre les aturades de setembre i octubre, de la cinquena a la novena jornada, el Girona va tornar a patir. Primer amb les derrotes contra el Barça i el València i després amb els empats contra el Rayo Vallecano i el Celta. Europa s’allunyava i el descens s’acostava, però la victòria contra l’Athletic (2-1) cinc jornades després de vèncer el Sevilla va tornar a donar un respir al Girona.
Després de l’aturada de seleccions de l’octubre es va intensificar l’allau de baixes per lesió, però el Girona ha estat capaç de repetir el guió d’anar de menys a més. Les derrotes contra la Real Sociedad (0-1) i Las Palmas (1-0) van deixar el Girona tretzè. Més que la posició, veure’s a cinc punts d’Europa i a tres del descens inquietava una mica, però una vegada més la resposta dels de Míchel ha estat exemplar. Més a base d’orgull que de joc, el Girona ha aconseguit encadenar dues victòries consecutives per segona vegada aquesta temporada. El Leganés (4-3) i el Getafe (0-1) eren dos equips més accessibles sobre el paper, i els blanc-i-vermells ho han aprofitat per sumar sis punts més i tornar a la primera meitat de la classificació amb la desena posició actual. A dos punts del sisè i vuit per sobre la zona de descens, la situació és molt més agraïda i permetrà afrontar el tram final de la primera volta amb tranquil·litat relativa.
El tercer millor inici
Lògicament, el rendiment del Girona està a anys llum del de la temporada passada, quan els gironins van tancar el primer terç de lliga sent líders amb 34 punts, gairebé el doble dels 18 actuals. Vist amb perspectiva, però, l’inici dels blanc-i-vermells és més que correcte. És, de fet, el tercer millor terç de l’equip a primera divisió; supera el de la temporada 2017/18, en què l’equip era desè amb un punt menys que ara, i el de la 2022/23, quan els de Míchel eren catorzens amb 13 punts. Dos cursos en què es va lluitar per Europa fins al final. Això sí, l’inici del Girona és pitjor que el de la temporada 2018/19, la del descens, ja que els d’Eusebio sumaven 20 punts i ocupaven la setena posició.
Stuani, testimonial però pitxitxi
A diferència de la facilitat golejadora de la temporada passada, el Girona està suant cada gol i l’equip ha tancat el primer terç de lliga amb 16 dianes; és tot just el vuitè equip més golejador de primera divisió. El més sorprenent de tot és qui s’ha erigit, fins al moment, en la principal referència golejadora del conjunt gironí. És Cristhian Stuani, que amb 38 anys és el màxim golejador del Girona aquesta temporada després de marcar quatre gols en 13 jornades, i això que només ha disputat 168’ repartits en nou partits de lliga, tots sortint des de la banqueta. A Stuani, el segueixen Abel Ruiz i Yangel Herrera, amb dues dianes, i Tsygankov, Bryan Gil, Misehouy, Asprilla, Iván Martín, Miguel i Arnau, amb un, a més d’un gol en pròpia.
Només Gazzaniga ha jugat cada partit
Era previsible, havent d’afrontar tres competicions, que Míchel fes més rotacions que mai aquesta temporada i així s’està demostrant, sempre que les lesions ho permetin. I és que ja només queda un jugador que ha jugat tots els minuts possibles en la lliga i és el porter Paulo Gazzaniga, malgrat l’ensurt que va donar diumenge a Getafe. L’argentí, de fet, és l’únic futbolista que ha participat en les 13 jornades de lliga disputades fins ara. El segueix Miguel Gutiérrez, que ha jugat 12 partits i, en tots, completant els 90 minuts –va descansar en el partit al camp del València (2-0). David López també ha jugat 12 partits, tot i que un com a suplent, i Blind, Yangel Herrera i Arnau són els següents de la llista amb 11.
