Cada any menys

L’orgull gironí de què tanta bandera es va fer en la primera etapa en primera divisió es va perdent. És una evidència. O, si més no, va mutant. Perquè, ara, els grans representants d’aquests valors són jugadors vinguts de fora. Els veterans Stuani, Juanpe i Juan Carlos, a més d’un Arnau Martínez format en les categories inferiors del club i el primer equip des que tenia 17 anys, són qui porta més temporades al club que ningú i s’han convertit en l’exemple a seguir i els responsables de fer entendre als nouvinguts què és el Girona.

Ha de ser així per obligació, ja que la quota gironina dins la plantilla cada vegada minva més. Ara, dins del primer equip, la posa un Pau López que, de moment, no té minuts, però la temporada passada també es va complir amb només un jugador gironí en la plantilla, Valery Fernández, que, tot i jugar 27 partits de llig,a ho va fer gairebé sempre sortint des de la banqueta. Aquesta davallada de presència de jugadors gironins es veu reflectida de manera contundent en les xifres de participació de jugadors de la demarcació amb el Girona a primera divisió. En la primera temporada en l’elit, el conjunt blanc-i-vermell va tenir quatre representants del territori. Dos d’importantíssims, ja que Àlex Granell i Pere Pons van ser dels jugadors de més pes d’aquella plantilla i van jugar 34 i 31 partits de lliga, respectivament. Els va seguir Marc Muniesa, que va acabar jugant 13 partits, i, per últim però no menys important, el capità, Eloi Amagat, que va poder tastar dos partits a primera. En total, entre els quatre van disputar 80 partits.

L’orgull gironí, tot i tenir el mateix nombre de representants, encara va créixer més en la segona temporada a primera divisió, la 2018/19, que va acabar amb el descens. Pere Pons, amb 34 partits, Àlex Granell, amb 32, i Marc Muniesa, amb 19, van repetir presència, i se’ls va sumar un jove Valery Fernández que va participar en 17 partits, fent arribar la xifra de partits de jugadors de la demarcació per sobre el centenar, concretament a 102.

En la segona etapa en la màxima categoria, però, és quan s’està fent evident la davallada de futbolistes de la demarcació vestint la samarreta del Girona. La temporada 2022/23, hi va tornar a haver quatre jugadors gironins, però la participació va caure fins als 40 partits, ja que, a banda de Valery, que va jugar 25 partits, els altres tres van ser jugadors amb fitxa del filial: Ricard Artero, Joel Roca i Óscar Ureña, que van jugar set, cinc i tres partits, respectivament. Aquesta quota de jugadors del filial, però, va desaparèixer la temporada passada, bàsicament perquè Artero i Joel Roca van estar lesionats tota la temporada, mentre que Ureña se’n va anar cedit al Leganés a 2a divisió A. Per tant, l’únic jugador gironí amb minuts, la temporada passada, va ser Valery que, això sí, va acumular 27 partits ell sol, molt per sobre de la quota de participació gironina que s’espera que hi hagi aquesta temporada, si no és que hi ha alguna aparició sorprenent, un nou fitxatge o un canvi a la porteria amb l’entrada de Pau López.

Un contrast

El fet d’haver perdut la quota gironina al Girona no vol dir que el nivell dels futbolistes de la demarcació estigui baixant. De fet, la no presència de gironins en el primer equip del club blanc-i-vermell contrasta amb la realitat que es viu a primera divisió, on hi ha jugadors gironins molt consolidats, però ho fan en altres equips, com ara Valery, cedit al Mallorca. El cas més clar és el de Pau Cubarsí, ja que el central de l’Estanyol s’ha convertit en una peça clau en la defensa del Barça amb només 17 anys. Un altre defensa consagrat a primera, i que va arribar a sonar per al Girona aquest estiu, és Sergi Cardona, al Vila-real. A l’Espanyol també hi ha quota gironina amb un jugador de pes com Jofre Carreras, i a l’Alavés, amb Joan Jordan, però qui s’endú el premi és el Rayo Vallecano, amb Balliu, Gumbau i Pep Chavarría en plantilla.