Cristhian Stuani, tot fe, tot cor, quedava estès a terra, buscant alguna cosa, després d’haver tocat la pilota en lluita amb Logan Costa. Va trigar uns segons a adonar-se que aquell impacte s’havia convertit en una assistència. Perquè la pilota va tornar a Ladislav Krejcí, que havia fet la primera despenjada. I ni l’un ni l’altre podien imaginar que connectarien en un teva-meva tan estrany com efectiu. El txec ni la va deixar botar ni s’ho va pensar. I la seva volea amb l’esquerra va agafar la millor direcció possible. Cap a dins, ajustada al pal, per celebrar a última hora, i per segona vegada, el 2-2. Aquesta vegada, sense possibilitat que hi intervingués el VAR, com havia passat set minuts abans amb Stuani. A la mateixa àrea, al mateix gol on hi havia la nombrosa afició blanc-i-vermella, situada molt amunt però que es va fer sentir. De la celebració avortada a la confirmada i definitiva. Krejcí, eufòric pel gol, va oblidar les molèsties físiques que li van fer avançar la posició i va córrer d’un costat a l’altre –perseguit per companys com Stuani, que sempre hi és–, amb gestos de complicitat cap als aficionats. El Girona no va sortir líder de Vila-real com l’any passat, però sí amb un punt d’or gràcies a una execució magnífica d’un central que arribava amb fama de marcar amb facilitat, que no s’havia estrenat i que en només una setmana ha vist porteria dues vegades. De tancar el festival en 27 minuts contra l’Espanyol a fer emmudir La Ceràmica.

En el seu tercer partit seguit en vuit dies, i amb Daley Blind a la banqueta, Krejcí va tenir feina des de bon començament. Marcelino va situar Thierno Barry i Pape Gueye al davant, i el txec va haver de lluitar sobretot en el cos a cos amb el senegalès. Se’n sortia bé, tot i que el va penalitzar una targeta groga molt aviat, la primera del partit (18’). Ho va gestionar amb serenor, sense esquivar les lluites. Amb la mateixa tranquil·litat amb què mou la pilota, sense atabalar-se i amb precisió en la passada, una de les virtuts que més convencen Míchel. Tampoc va fer la sensació que la groga fes patir gaire a l’entrenador de Vallecas, que va anar movent la banqueta i fins i tot va fer entrar Blind, però per Arnau, mantenint Krejcí al camp. Qui sap si tenia l’esperança que, un cop destapat contra l’Espanyol, Krejcí fes valer el seu potencial golejador en l’estratègia. Poc podia pensar, el tècnic, que l’aparició del txec a l’àrea contrària seria amb una execució tan brillant amb el peu.