Una senyora volea sí que val

Crist­hian Stu­ani, tot fe, tot cor, que­dava estès a terra, bus­cant alguna cosa, després d’haver tocat la pilota en lluita amb Logan Costa. Va tri­gar uns segons a ado­nar-se que aquell impacte s’havia con­ver­tit en una assistència. Perquè la pilota va tor­nar a Ladis­lav Krejcí, que havia fet la pri­mera des­pen­jada. I ni l’un ni l’altre podien ima­gi­nar que con­nec­ta­rien en un teva-meva tan estrany com efec­tiu. El txec ni la va dei­xar botar ni s’ho va pen­sar. I la seva volea amb l’esquerra va aga­far la millor direcció pos­si­ble. Cap a dins, ajus­tada al pal, per cele­brar a última hora, i per segona vegada, el 2-2. Aquesta vegada, sense pos­si­bi­li­tat que hi inter­vingués el VAR, com havia pas­sat set minuts abans amb Stu­ani. A la mateixa àrea, al mateix gol on hi havia la nom­brosa afició blanc-i-ver­me­lla, situ­ada molt amunt però que es va fer sen­tir. De la cele­bració avor­tada a la con­fir­mada i defi­ni­tiva. Krejcí, eufòric pel gol, va obli­dar les molèsties físiques que li van fer avançar la posició i va córrer d’un cos­tat a l’altre –per­se­guit per com­panys com Stu­ani, que sem­pre hi és–, amb ges­tos de com­pli­ci­tat cap als afi­ci­o­nats. El Girona no va sor­tir líder de Vila-real com l’any pas­sat, però sí amb un punt d’or gràcies a una exe­cució magnífica d’un cen­tral que arri­bava amb fama de mar­car amb faci­li­tat, que no s’havia estre­nat i que en només una set­mana ha vist por­te­ria dues vega­des. De tan­car el fes­ti­val en 27 minuts con­tra l’Espa­nyol a fer emmu­dir La Ceràmica.

En el seu ter­cer par­tit seguit en vuit dies, i amb Daley Blind a la ban­queta, Krejcí va tenir feina des de bon començament. Mar­ce­lino va situar Thi­erno Barry i Pape Gueye al davant, i el txec va haver de llui­tar sobre­tot en el cos a cos amb el sene­galès. Se’n sor­tia bé, tot i que el va pena­lit­zar una tar­geta groga molt aviat, la pri­mera del par­tit (18’). Ho va ges­ti­o­nar amb sere­nor, sense esqui­var les llui­tes. Amb la mateixa tran­quil·litat amb què mou la pilota, sense ata­ba­lar-se i amb pre­cisió en la pas­sada, una de les vir­tuts que més con­ven­cen Míchel. Tam­poc va fer la sen­sació que la groga fes patir gaire a l’entre­na­dor de Valle­cas, que va anar movent la ban­queta i fins i tot va fer entrar Blind, però per Arnau, man­te­nint Krejcí al camp. Qui sap si tenia l’espe­rança que, un cop des­ta­pat con­tra l’Espa­nyol, Krejcí fes valer el seu poten­cial gole­ja­dor en l’estratègia. Poc podia pen­sar, el tècnic, que l’apa­rició del txec a l’àrea contrària seria amb una exe­cució tan bri­llant amb el peu.