Amb Miovski lesionat entre sis i vuit setmanes, fet que deixa el macedoni lluny dels terrenys de joc fins a finals de gener, la quota de davanters que puguin aportar gol es redueix a Danjuma, que encara s’ha d’estrenar amb el Girona, Stuani, que aporta una ràtio de gols per minuts jugats més que notable, i Abel Ruiz, que sí que va fer dos gols en tres dies de diferència –el 29 d’agost i l’1 de setembre–, però que fa molt de temps que està desaparegut del mapa, o bé per culpa d’una lesió indeterminada que li va fer perdre vuit partits –cinc de lliga, dos de Champions i un de copa–, o bé per la falta de confiança després del contratemps físic. El d’Almussafes no mira a la porteria rival i en les estones que li ha donat Míchel un cop recuperat no ha estat especialment afortunat ni amb pilota ni sense.

El Girona necessita la millor versió d’un futbolista que tampoc no és un portent a l’hora de fer gols però sí que és clau en la pressió, en la generació de joc ofensiu, en la creació d’espais i, fins i tot, en una última passada gràcies al seu bon joc associatiu. Com Danjuma i Miovski, els tres nous referents ofensius –d’altres des de la segona línia també han de fer un pas endavant– no estan ni en el seu millor moment ni rendint com esperava Míchel, la direcció esportiva i l’entorn del club. Danjuma ve cedit i serà el Vila-real qui haurà de prendre decisions, però per Miovski i Abel Ruiz el club va fer un desemborsament d’uns sis milions a l’Aberdeen, pel primer, i de nou, a més d’una operació paral·lela que va enviar Gabri Martínez al Braga, pel segon.