Victòria plàcida i convincent del Girona sobre el Valladolid (3-0). Els gironins van controlar en tot moment un rival inoperant en atac, que els va ajudar a acabar un any 2024 inoblidable amb un somriure i un bon sabor de boca. Els tres punts ajudaran l’equip a mantenir-se en la lluita per accedir a competicions europees i alguns dels seus jugadors, a passar unes festes més alliberats per afrontar els nous reptes. David López va avançar, de rebot, els de Míchel després d’una falta directa executada per Miguel Gutiérrez, i Abel Ruiz i Danjuma van veure porteria, el que més necessitaven, amb dues dianes més que van sentenciar un rival amb tota la pinta de baixar a segona si no canvia la majoria de coses. Els blanc-i-vermells s’enfilen fins als 25 punts i a falta d’un partit per acabar la primera volta –no juguen fins a l’11 de gener al camp de l’Alavés– poden firmar el que seria la segona millor primera volta de la història de l’entitat en la màxima categoria.

El Girona, com era d’esperar, va sortir al terreny de joc amb la intenció de fer-se amo i senyor de la pilota per tancar al seu propi camp un Valladolid amb tres centrals i dos carrilers que, sense possessió de l’esfèrica, formaven una línia de cinc clara i gairebé impenetrable. Els gironins van fer circular la pilota de costat a costat per generar espais i fer mal als castellans. I ho van aconseguir en els primers minuts, quan Bryan Gil va mirar de connectar amb Blind i Asprilla va intentar un xut que va topar amb un defensa i va obligar Hein a una estirada providencial per enviar a córner la rematada enverinada.

Els gironins, a poc a poc, van fer endarrerir més un Valladolid que va arribar a Montilivi amb l’objectiu que no passés gaire res i, per sort, no ho va aconseguir. Quan els blanc-i-vermells acceleraven les accions, els castellans mostraven fissures en el seu entramat. Blind feia mal en la desmarcada i va estar a punt de caçar de volea una passada de Miguel, i Van de Beek, incansable també tallant a l’espai, no va rematar bé una centrada d’Iván Martín quan estava sol a la frontal de la petita.

Abans de la mitja hora, Abel Ruiz va demanar, sense sort, penal per un cop amb la mà a la cara de Juma Bah i Arnau va rematar a fora per poc una centrada de Miguel des de la dreta –era a tot arreu–. Tot això va ser el preludi dels dos gols que posaven el partit de cara als de Míchel. El primer va arribar amb suspens i una mica de sort quan Bryan Gil va forçar una falta a la frontal després d’un eslàlom brutal resseguint la línia de calç. La falta directa la va executar Miguel, però va ser un rebot amb David López el que va enviar la pilota al fons de la xarxa. El VAR va ratificar que el central estava en bona posició, perquè ni González Fuertes ni el seu assistent sabien què dir ni què fer damunt de la gespa (32’).

Degustant encara el gol que obria la llauna, probablement el més complicat del partit, Miguel es va treure de la màniga una centrada marca de la casa amb l’esquerra que Abel Ruiz va rematar amb el cap, i també amb el cor, superant l’estirada d’un Hein poc afortunat. Tant el mateix Abel Ruiz, amb el gol, com el Girona, amb el resultat, van alleugerir el pes de la motxilla dels últims dies. Tocava controlar i gestionar el marge en el segon acte intentant no posar el mode vacances abans d’hora.