Ens ha donat temps i espai per poder aprofundir en temes que al mister li agrada entrar amb més detall. Ha estat positiu tot i que en l’aspecte personal vaig agafar un virus a final d’any i estic tornant a poc a poc. Ens ha ajudat la desconnexió per poder estar més temps amb gent amb qui en el dia a dia no pots compartir moments, i s’agraeix.

Dificulta l’adaptació; sabent com vol treballar el tècnic i com és la filosofia de joc del club, necessites sessions d’entrenament, temps i engranatges per crear les connexions que Míchel vol. És evident que la primera part de la temporada ha estat complicada perquè no teníem temps i jugàvem dos partits cada setmana. És complicat de preparar, però això els passa a tots els equips que disputen tres competicions.

El balanç de la temporada, de moment, és positiu, tot i que un sempre en vol més. Amb tots els canvis que hi ha hagut, no només respecte del curs passat sinó dels últims anys en el club, la capacitat d’adaptació ha estat bona i el club i l’equip mantenim una línia de creixement.

Sí, i a més amb el pes que tenien dins del joc. Van encaixar molt bé en la filosofia del mister i coneixien molt bé els automatismes que volia implantar. Són pèrdues que no són fàcils de rellevar, però en això estem.

Hi tenia moltes amistats tant a l’equip com al cos tècnic. Era una alegria veure’ls, ja que quan portes tants anys en el futbol saps com de complicat és el que va fer el Girona l’any passat. Té molt de mèrit, i és multifactorial, ja que molts departaments van encertar en les decisions. Hi va haver la sort d’ajuntar talent que brillava i que va estar a un nivell brutal durant molt de temps. Va ser un fet històric reunir tot això, van fer una temporada inoblidable, i nosaltres en volem aprendre, de tot això.

Pel que fa als números, més punts, més gols i encaixar menys. Pel que fa al joc, l’any passat era molt perillós, generava moltes ocasions i el fet de ser tan dominador li permetia concedir menys ocasions. Aquest curs s’ha aconseguit en alguna fase, però no amb la regularitat de la campanya passada.

Gaudir és una paraula difícil d’encabir en aquest context perquè sembla que no hàgim competit o lluitat per estar en la segona fase. Sí que ha estat un somni fet realitat com a club el fet d’estar en aquesta competició. No hi vull tancar la porta, ja que queden dos partits i lluitarem fins al final, però és evident que ens queda un sabor agredolç de no tenir més oportunitats en els dos últims partits. L’afició ho ha gaudit i nosaltres no hem acabat d’estar a l’altura.

Per plantilla hauríem de competir per estar a Europa la temporada vinent, el temps determinarà en quina competició. Repetir en la Champions League és molt complicat, però l’Europa League és un bon repte. Hem de treballar per, com a mínim, tenir possibilitats d’arribar-hi en el tram final de la lliga.

Sí i no. Hi ha moltes variants però acostumen a ser depenent de com es planta el rival. Ho treballem abans i, fins i tot, dins de les estructures de joc diferents la idea de joc sempre és similar. Pot canviar la teva posició a dins del camp però no la finalitat o tot allò que has de fer. El mister busca sempre situar-nos d’una manera depenent del rival, per tal de fer que arribem a la pressió amb comoditat.

Ells interpreten molt bé el joc i són versàtils. Són capaços de trencar línies en conducció, en passada, generar espai en dos tocs... i això et dona molt. Poden rebre per fora, per dins, a la primera línia, a l’última... Són molt intel·ligents i s’adapten a cada partit i a cada situació.

Em va fer ràbia lesionar-me, ja que no arribava en bon moment, com cap lesió. Hauria volgut jugar més, però les circumstàncies són les són. Ens queda la segona part de la temporada i un parell de partits de Champions amb l’objectiu de fer un pas endavant i acabar amb bones sensacions el curs aportant bon rendiment. De moment, he estat a bon nivell, sobretot durant l’últim mes. Vull seguir creixent, aportant tot allò que vol el mister de mi i ajudar els companys per lluitar per accedir a les competicions europees quan quedin poques jornades.

És així. La decisió que un té jugant ve donat per l’estat d’ànim del futbolista. Si tendeixes a estar restringit, o quan l’equip està en una dinàmica negativa estàs conservador, això es palpa. I al revés també, quan la dinàmica és positiva, quan no et preocupa fallar, ets partícip del joc, alegre, etc. Jugues a bon nivell independentment de l’entorn i els resultats. De l’època de l’any passat i principis d’aquesta em notava conservador i, a poc a poc, a còpia de minuts i anar agafant el ritme, he tornat a tenir desimboltura com m’agrada a mi.

Una mica de tot, ja que una cosa porta a l’altra. Poden passar situacions, i a vegades fallar una passada et resta confiança. És part de l’esport i del joc. Quan portes molts anys, et penses que ho saps tot, però continues aprenent coses noves i el futbol et continua donant lliçons.

M’ho podria preguntar més, però pel que fa l’aspecte personal vaig buscar fer canvis, fer-ho tot més còmode però no vaig trobar respostes o el context no era el que necessitava. Com a mínim vaig marxar amb la consciència tranquil·la d’haver intentat fer les coses bé. No soc de penedir-me de coses que he fet sinó que intento que tot sigui un aprenentatge i treure conclusions de tot el que vaig vivint.

Vull acabar bé la temporada. Ja per un tema personal, vull que el meu nivell del desembre continuï els pròxims mesos i tancar el curs dient que aquest és l’Oriol Romeu que vull que vegi la gent. Potser és una resposta típica però el que hagi de passar passarà. Aquí estic alegre i bé, per l’estima de l’afició i de tot el club, això em dona molt i em fa sentir bé i amb ganes de tornar al club tot el que m’ha donat.

Com d’exòtic [riu]? Dependrà del tema familiar, ja que quan portem acompanyants no només hem de pensar en nosaltres sinó veure què els interessa a ells. Ara no ho sé.

Va ser un inici fulminant i increïble durant els dos o tres primers mesos. El futbol que van jugar va ser de nivell, tàcticament intensos, amb molta arribada... Sí que al novembre o desembre els ha costat una mica i hi ha hagut una baixada, però Flick ha pogut portar una idea a terme i jugar bé. El Barça és un equip vertical, amb jugadors amb desequilibri, amb una potència física altíssima, i això els permet jugar al nivell a què estan jugant. No sé fins on arribaran però l’exigència és absoluta com guanyar lligues, Champions i tot. Per estar per competir pels títols no es necessita fer un setembre i octubre bons, sinó 10 mesos d’alt nivell, i tant de bo mantinguin la bona línia.

Si guanyem posem marge amb els de baix i ens mantenim en el grup en què volem estar. Serà un partit complicat contra un rival físic, que és bo en les segones jugades. Sumar 28 punts en la primera volta és un bon registre i fent-ne algun més en la segona volta ens donarà moltes possibilitats d’estar a Europa.

No ens hem tingut gaire temps per analitzar-ho, però la idea que tenim és guanyar un partit contra un dels rivals potents en la Champions. Hem d’anar al màxim i pensar a poder guanyar a San Siro, amb la samarreta del Girona i l’afició allà... seria un somni. Competir com contra el PSG o el Liverpool i a la vegada sumar punts, que és el que ens falta en la competició, seria perfecte. Tant de bo sigui contra el Milan per mantenir les possibilitats en l’última jornada.